Amics i amigues: com haureu vist, la carta d’aquesta setmana no respon al títol anunciat a l’anterior. Cosa que passa per segona vegada en aquest seguit de cartes sobre el desenvolupament dels desacords entre Catalunya, petit país que té un passat propi que ha conformat una manera pròpia de veure i fer les coses, les
Divendres, 10 de febrer de 2017 57a carta: Referèndum VII. La impossible formació de la Nació espanyola a) Amics i amigues: primer que res, he de demanar disculpes per la més que irregular i molt descurada redacció de les darreres cartes. Incloent la seva numeració. La raó ha estat doble. Per una banda jo no
Amics i amigues: la carta d’aquesta setmana no respon al que estava enunciat a l’anterior. La causa d’aquest canvi és la curiosament ben oportuna aparició d’un llibre de Joan Lluís Marfany, oportunitat penso que gens casual. Canvio així el contingut previst sense per això sortir-me’n de la qüestió que tenia previst abordar. El llibre, un
Amigues i amics: com ja sabeu, aquest seguit de cartes que duen el títol general de Sobre el referèndum tenen un punt de partida. La convicció de què fer un referèndum d’independència pactat amb el govern espanyol, no és possible. I no ho és, perquè el problema que avui ha dut fins al punt en
Amics i amigues: la carta anterior duia un títol, És possible un referèndum pactat amb cap govern espanyol?, que era una clàssica pregunta retòrica. D’aquelles en les que la resposta està implícita en la mateixa pregunta. I aquesta resposta és evidentment, no. Una resposta que, com diu sovint la Mercè, no cal ser cap lluminària
Amigues i amics: potser cal dir que en aquest seguit de cartes que us estic trametent, ni intento donar cap alternativa, ni molt menys cap solució a com s’estan esdevenint les coses al voltant del possible referèndum d’autodeterminació. Simplement tenen la intenció de posar negre sobre blanc com veiem les coses i que opinem, jo
Amics i amigues: tots sabem que un referèndum és una votació convocada amb l’objectiu que el conjunt d’una societat doni la seva opinió, normalment decisòria, respecte d’un determinat tema o qüestió d’interès general. En el cas nostre, decidir si volem seguir sent part de la Monarquia d’Espanya o si volem constituir-nos en una República Catalana.
Amigues i amics: fa una mica més d’un mes us deia que per motius clínics suspenia temporalment la tramesa d’aquestes cartes Ara, superada la primera part, l’estrictament clínica, i a l’espera d’iniciar una segona fase de control, permeteu-me fer algunes reflexions sobre la nostra situació política actual. Reflexions que en part ja tenia fetes en
Amics i amigues: abans que res vull dir-vos que per raons d’estar sotmès a un seguit de proves i anàlisis que em van deixar una mica atabalat, la carta de la setmana passada, que havia de dur el títol de Sobre la gran “democràcia americana” I, va sortir sense ell. I també que ara, com
Dijous, 24 de novembre de 2016 49a carta: Sobre la gran “democràcia americana” I Tres setmanes després de les eleccions presidencials nord-americanes, segueixen apareixent grans anàlisis, grans mostres d’estupor, grans interrogants… i ahir mateix grans sospites i denuncies sobre una possible tupinada. –tupinada altament tecnològica feta a través de mitjans digitals, esclar, perquè els tupins
Amics i amigues: Obama s’acomiada de la presidència dels EUA, la més gran democràcia del món democràtic –segons proclamen ells i els seus satèl·lits– fent un viatge a Grècia. Allà on va néixer la democràcia. Un gest, per tant, d’allò més simbòlic. I com que el viatge té alguna cosa a veure, o així ha
Amigues i amics: i quin daltabaix, i quina confusió que ha creat l’èxit de Trump! Un cop més toca repetir la cançó de l’enfadós. Aquella que diu que tots els sondeigs d’opinió i totes les enquestes electorals, mereixen el mateix crèdit que les pel·lícules de Jean Clauden Van Damm o les de Chuck Norris. El
Amigues i amics: un petit apunt de materialisme d’arrel marxista: la realitat objectiva és allò que passa de debò, i no el que somiem que està passant o que desitgem que hauria de passar. Així de senzill. I la realitat objectiva d’ara mateix és que el PP, amb aquesta mena de don Tancredo de la
Amigues i amics: a la carta anterior afirmava que Espanya està en un moment de forta debilitat. I concreto: política, interna, exterior i econòmica. Respecte de la primera afirmació, està prou a la vista que la situació política, govern i partits, s’aguanta amb uns cordills prou esfilagarsats. Amb un força baix, i perillós, índex de
Amics i amigues: vaig arribant al final d’aquest seguit de cartes, amb les que he intentat situar una mica les diferents forces polítiques que hi ha al Parlament. I fer-ho partint de la base que, agradi o no, és el percentatge de vots rebuts per cadascuna d’elles, i no el nombre de diputats aconseguits, allò