Amics i amigues: Ahir, dijous, tenia ja enllestida i a punt de trametre la carta d’aquesta setmana, que vaig adonar-me’n que el dimecres havien passat coses al Parlament que no es podien obviar. Menys encara quan, com és el meu cas, s’han tingut alguns debats i diferències amb gent d’aquesta que es coneix com “el
Amigues i amics: estem en un estrany, i contradictori moment. Un moment en el que el capitalisme no aixeca cap. Ahir mateix l’OCDE està clamant per polítiques expansives alarmada per l’estancament econòmic de les classes mitjanes, el gran suport de la societat democràtic burgesa, però que la història demostra que quan s’espanta pel que sigui,
Amics i amigues: dit d’una manera breu: Concepción Dancausa, no una funcionària qualsevol sinó que delegada del govern a Madrid, o sigui, element important del poder governatiu, decideix prohibir dur estelades al partit de final de Copa. Malgrat aquesta prohibició, i gràcies a un recurs presentat per l’associació Drets, un jutge anul·la aquesta prohibició i
Amigues i amics: potser que sembli una mica massa llarg, i reiteratiu, aquesta mena de culebrot. I també pot ser que més d’un es demani a què dallonses ve parlar ara, al 2016, de la cursa de l’espai que es va descabdellar fa més de seixanta anys, quan el nostre problema és el descomunal atur,
Amics i amigues: potser que soni una mica estrany aquesta barreja de noms: la d’un català que al segle XIV va escriure una Crònica relatant les seves aventures i fent algunes reflexions, amb la d’un revolucionari rus del segle XX. I a més barrejats amb l’actual moment Catalunya. Seguiu llegint i ho entendreu. Muntaner i
Amigues i amics: acabava l’anterior carta dedicada no a l’anàlisi del capitalisme, sinó a com s’ha arribat a la situació actual del seu ple domini, amb l’esclat de la guerra freda. Que si volem posar una data concreta, podríem assenyalar el 24 de juny de 1948, inici del bloqueig de Berlín. En aquest moment, els
Amics i amigues: com ja es veia venir, estem abocats a noves eleccions generals. I això, per què?, clamen alguns tot fent grans escarafalls d’indignació. A veure, és potser perquè a les del 20 de desembre no hi va sortir cap majoria clara? O perquè Rajoy és un llast, no una llosa sinó que un
Amigues i amics: a poc a poc, lliurament rere lliurament, anem arribant al final d’aquest llarg culebrot. A la 18a carta, recordava com al final de la II Guerra Mundial a Europa, els acords sobre les zones d’influència dels qui es van definir a ells mateixos com “els tres grans”, van donar pas a la
Amics i amigues: seguint la rutina seqüencial d’aquestes cartes, avui tocava un nou capítol d’aquest repàs que vaig fent al procés que va dur al triomf, quant a model econòmic, formes d’estat, i també ideològic, del capitalisme entre el 1989 i el 1991 sobre el seu teòric adversari, el socialisme. No pas amb ànim historicista
Amigues i amics: a fi de no fer-me massa pesat amb el seguit de cartes, i ja van set, que duen el títol genèric d’El capitalisme, avui, un cop més, canviaré de registre i miraré de parlar de altres dues qüestions. Una, de ben viva actualitat. I directament lligada a un dels aspectes cada vegada
Amics i amigues: entrant ja en la part final d’aquesta seguit de treballs al voltant de la situació actual del capital –dels que ja van set lliuraments i queden un parell o tres per acabar-los– insisteixo a parlar del passat a fi de poder entendre, mal sigui que de manera fraccionada, el present actuaI –i
17a carta. La pitjor cara d’Europa Amigues i amics: faré aquesta setmana una nova aturada sobre la qüestió de la situació del capitalisme –qüestió que està preocupant cada cop més gent situada a aquells llocs de privilegi coneguts com a “altes esferes de l’economia”–, per parlar una mica del que està passant ara mateix, ja
Amics i amigues: després de l’aturada per la qüestió de la vaga de transport a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, recupero aquesta sèrie, quasi que fulletó, sobre la situació del capitalisme. Que pel que es va sabent no és que es vagi solucionant, ni tan sols que s’hagi quedat estàtic, sinó que es deteriora i complica
Amigues i amics: aquesta carta d’avui, que serà força més llarga que de costum –perquè es pensi el que es pensi no hi ha present sense passat, i aquest de vegades cal explicar-lo amb una certa amplitud– i que complementa la carta anterior, no és pas original. Va ser publicada el 27 de setembre de
Amigues i amics: avui faig una aturada en el seguit de cartes dedicat a la situació actual del capitalisme –el qual, i els números i els esdeveniments prou que ho diuen, segueix un camí cada cop més accelerat de degradació–, per mirar d’abordar una qüestió aparentment comarcal, del Barcelonès. La vaga a Transports Metropolitans de