L’ou de la serp 2 – La liquidació de l’estat de dret

7 de febrer de 2018

Amics i amigues: la carta anterior, i primera d’aquesta sèrie, podia fer la impressió que intento fer una comparança entre l’Alemanya dels anys vint, o pre nazi, i els anys previs de l’Espanya actual. No. La història mai no es repeteix de manera mecànica. Simplement volia recollir la idea que s’expressa tant al film de

Llegir més

L’ou de la serp 1 – Introducció

4 de febrer de 2018

Amigues i amics davant tot el que està passant, recupero la tramesa d’aquestes cartes. I ho faig partint del títol d’una pel·lícula d’Ingmar Bergman, el gran Bergman, filmada el 1977. Aquest títol, L’ou de la serp, recull una dita, quasi que metàfora, que partint del fet –o la creença popular, no sóc gens expert en

Llegir més

Carta oberta a Esquerra Republicana de Catalunya

28 de desembre de 2017

Amigues i amics. El proppassat 9 de novembre, i per motivacions estrictament personals, donava per acabada –per més que provisionalment– aquestes cartes. Però l’actitud i acció d’Esquerra Republicana de Catalunya, i sota l’impuls de la Mercè, que ja sabeu qui és, m’han motivat a fer una carta oberta, de la que els he tramès còpia

Llegir més

i 93a carta. Reflexions finals. Ara sí

9 de novembre de 2017

Amigues i amics: fa molts anys enrere, quan malgrat totes les persecucions i marginacions oficials es parlava amb tota, i segons com es miri paradoxal, normalitat un català viu, davant una situació com la de dimecres, 8 de novembre a les 0 hores i un minut, s’hauria dit allò de: Que Déu ens en guard

Llegir més

Reflexions finals, truncades

2 de novembre de 2017

Amigues i amics: arribo al final d’aquestes cartes en un moment força excepcional. Un moment en què escrigui el que escrigui sobre l’actualitat més immediata, de ben segur que quan acabi no la carta sinó que el paràgraf, ja haurà succeït alguna cosa o fet nous que faran que hagi escrit el que hagi escrit,

Llegir més

Petita explicació d’un llarg silenci

27 d'octubre de 2017

  Amics i amigues: el 9 d’octubre, ara fa divuit dies, us trametria una carta que havia de ser la penúltima d’aquestes Noves cartes per a qui les vulgui llegir. De fet la següent, i darrera, ja estava força avançada i per a la seva redacció definitiva sols em calia que tenir a les mans

Llegir més

i 87a carta. Reflexions finals VI (3a part)

9 d'octubre de 2017

  Amics i amigues: ja tenim els resultats oficials del referèndum. Resultats que per una banda responen a allò que ja vaig escriure a una carta anterior: la brutal intervenció de la policia ha aconseguit que el resultat en termes de nombre de votants hagi passat a ser una qüestió secundària, alhora que per altra

Llegir més

i 87a carta. Reflexions finals VI (2a part)

7 d'octubre de 2017

Amigues i amics: seguint amb aquesta llarga carta-comiat. Ara ja hem entrat en una fase decisiva de la nostra batalla –no de tots ni de tothom, siguem conscients, però sí que d’una més que important majoria–, sobre una ruptura amb l’Espanya creada per Castella. I cal dir-ho així. En cartes anteriors ja he recollit el

Llegir més