FINESTRA FOTOGRÀFICA

24 de juny de 2022

Una església enfront del mar, una balustrada blanca, un banc de pedra. Indret especial. Racó des d’on sentir i observar el batec de les ones, el seu rompent constant contra les roques. A tocar de Maricel i d’un passadís enigmàtic que connecta amb els carrers interiors, arrecerats del vent. Balcó de pas obligat per a vilatans, turistes i altres curiosos. Lloc que  ofereix i respira art per tots els costats. Plató de músiques improvisades, generades de cor, expulsades amb el cor… Lloc robat per a escenari puntual d’una novel·la, La noia del parc, on el protagonista —un escriptor novell— i la xicota que fa poc coneix, mantindran una conversa, de nit, amb la remor de fons de l’aigua negra, assaborint el regust de sal marina als llavis i sota l’esguard dels estels de Sitges, el seu lloc de residència.