Avançava el caminant lentament però amb pas decidit i ferm pels carres empedrats.
El repicar de les seves botes contra el terra l’ajudava a concentrar-se en els propis pensaments.
No volía que res ni ningú el destorbés, per aixó havia escollit Peratallada, just a aquella hora tranquil·la en que cap més visitant hi arribaria, cap nen jugant no hi trobaria, cap altre ànima l’acompanyaria en el seu viatge interior.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salutacions des de València.