22 de juliol, 2017
Reflexos de siluetes bellugadisses a la superfície de l’estany, competien amb els habituals petits animalons que sempre juguen a surar.
Les altes copes de l’arbreda, remullades virtualment al fons de l’aigua, participaven en complicitat d’aquella dansa alegre, acompanyada amb el lleuger soroll d’un vent suau com a tonada única i principal d’aquella orquestra semi muda.
Aquell conjunt blau i verdós configurava una escena impressionista que aclaparava tots els sentits …, imaginables i per imaginar …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!