FINESTRA FOTOGRÀFICA
Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.
Finestres
1 d’abril, 2020
FINESTRES
Camino com a les palpentes,
fent passes diminutes
per allargar-ne el nombre.
M’he topat amb la paret blanca,
mitja volta i es transforma
en un intens color verdós;
Els espais són apamats.
Els quadres de les parets
semblen finestres, per on
es poden observar
antigues escenes.
No són com el paisatge quotidià
que ja em sé de memòria.
Aquí puc inventar-me
que la noia espia el rumb,
del caminant,
puc passejar pel nucli medieval
on avança una figura,
fixar la mirada en l’horitzó marí,
portar el timó
d’aquella barca,
resseguir les catenàries,
capbussar-me dins d’un llac
o fins i tot visitar Venècia.
Les finestres i els paisatges
acaben confonent-se
i a còpia de dies i més dies
de recolliment
se’m comença a fer difícil
discernir entre una pluja dèbil
i realitats imaginades.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’he sentida identificada. És un poema molt real i alhora oníric. M’agrada molt. Gràcies
Sí, intentava combinar la doble percepció de realitat i ficció que vivim aquests dies.
Gràcies a tu pel comentari.