10 de maig, 2019
La bèstia es troba encara engabiada, delirosa de sortir perquè sap molt bé què vol. A punt està de poder botar i saltar, de donar voltes sobre si mateixa dins del cercle de la gent. Té ganes de llançar les seves espurnes de foc que il·luminaran les acaballes del capvespre. D’empaitar joves i vells, hipnotitzats per la seva màgia misteriosa. Voldria sobretot ser lliure per honorar el Dimoni de l’any, que serà cremat avui allunyat del seguici de la nit, a l’altre costat de la via i damunt la sorra d’una platja expectant. I sap també, amb resignació, que acabarà finalment com embogida per la festa i no podrà fer absolutament res per a salvar-lo de les flames.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al meu nét de tres anys, la bèstia no li fa por.
En el seu amagatall de l’Ajuntament, dies enrere li va colpejar el seu culet.
Pam pam pam, va ser el seu particular inici d’aquesta nit que es presumeix màgica.
Feliç Sant Anastasi
Tens un nét molt valent.
Bones Festes de Maig!