FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

23 de desembre de 2020
0 comentaris

El focus de Nadal

23 de desembre de 2020

Per aquestes Festes de Nadal, la Finestra posa el focus en aquelles coses que, durant aquest any tan especial, l’han ajudat a seguir trobant la millor manera de mirar. Coses tan senzilles, com quan s’observa caure les gotes de pluja i el seu rebotar a la barana del balcó. Coses a les quals, per sobreenteses, de vegades no s’hi sap donar tot el valor que tenen, així un passeig entre la boira o parar atenció, estant a la platja, al soroll sord i intermitent de quan trenquen les ones. Gaudir dels múltiples contrastos de la música barroca o seguir el ritme d’aquell disc de jazz que s’havia quedat arraconat a la vitrina. Llegir una bona novel·la o recitar cap endins poemes, tan coneguts com per conèixer. Escoltar la quietud d’un carrer solitari on ens esperarà, potser, la troballa d’una flor entre els marges de la vorera. Resseguir el vol canviant dels falciots en primavera, igual que revisar amb lupa racons d’aquelles fotografies velles, però també, gaudir amb la descoberta de nous enquadraments a la ciutat de sempre.

Penjar a casa, de tant en tant, algun nou quadre a la paret, arreglar el pany d’una porta o anar a fer la indispensable volta en cotxe, que es panseix mig oblidat. Tornar la cordial salutació del botiguer, o assaborir les postres del diumenge … I sorprendre’s de les primeres paraules de l’infant, que ja diu amb convenciment la paraula “avi”. La trobada casual amb un amic, les visites al museu o la taula de taitxí, obligadament a l’aire lliure, l’hiperconnexió a les xarxes, els escacs i els cursos i trobades virtuals, i per descomptat, les postes de Sol rogenques de tardor …, coses que també han contribuït que el dia a dia confinat fora més planer.

… I ara toquen els torrons i les garlandes, la decoració de l’arbre, el rec de la ponsètia. Pessics de solidaritat, les cavalcades a distància i la prudència. Perseverar en l’allunyament, esperar una mica més, per començar a intuir la llum a la sortida d’aquest túnel on vam entrar sense voler-ho. Confiar que el vint-i-u vagi portant nous vents que arraconin el malson, per poder deixar definitivament enrere gels i mascaretes. Per tornar a viure plegats, per ser aleshores conscients – ja al cent per cent – de tot allò que, bo i afortunadament, tampoc no hem deixat de tenir en tots aquests mesos, a l’abast i disponible.

BONES FESTES!!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.