30 de maig de 2021
Complir els catorze: abans, tot un esdeveniment. Suposava en el meu cas, superat el temut examen de revàlida, la fi del batxillerat elemental i el miratge momentani de l’adéu a l’escola. Significava deixar enrere els pantalons curts i poder sortir lliurement els diumenges. Fer menys cas dels dibuixos animats (a excepció del “Correcaminos”, és clar!) i començar a parar l’orella a la música moderna del moment. Triar-me la pròpia roba i aconseguir, com ja calia, un bon rellotge… Aparcar les col·leccions de futbolistes i els “tebeos” de “Roberto Alcázar y Pedrín”, per devorar les novel·les de Jules Verne (abans “Julio”), i despertar amb algunes obres d’en Martín Vigíl. També, l’entrada a un nou món desconegut: el laboral (ni que fora per unes hores al dia i, això sí, sense contracte) —i amb perspectiva d’aprenent—, per anar passant (entre encàrrec i encàrrec) del paper de barba al vegetal i dels llapis de colors Alpino al tiralínies i la tinta xinesa… De tot això ja en fa molts d’anys, exactament cinquanta; i ara l’efemèride és tota una altra: L’entrada a l’adolescència, sí, però en aquest cas, d’aquest bloc de la Finestra, del qual podria també dir-se que s’ha fet ja tot un homenet!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vull tornar a tenir catorze anys, tot i que jo no vaig gaudir de llibertat
Je, je…, Jo només a mitges.