6 de juliol, 2019
Va ser un instant fugaç, tan sols uns segons d’aturada en el camí. Amb la mirada temerosa, dubitatiu, l’ocell intentava esbrinar on havia anat a parar. Escrutava constantment a dreta i esquerra aquell entorn desconegut. Semblava esporuguit, com si intentés fugir d’algun perseguidor, o potser tot el contrari, havia estat per dins valent, i marxat de casa seva per experimentar noves aventures.
Vaig tenir el temps just per treure la càmera del calaix, regular un mínim control i disparar la foto abans que emprengués el vol i la següent etapa. Després, en observar amb deteniment la imatge, vaig parar atenció en què a la barana del balcó li convenia ja una repassada de pintura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!