17 de febrer, 2019
Resulta sovint un espai inhòspit, poc amable / Trajectes llargs, trencats i inacabables / soroll, amuntegament, presses i batzegades / amb canvis constats d’aire calent / i de fred glacial a manta / Lloc que ens obliga a escoltar converses no desitjades / però testimoni també de la nostra rutina i mandra / Tocs d’atenció, anuncis estúpids i alguna rata / controls i vigilància, vandalisme, vagues / Un submón tant útil com indesitjable.
Però a l’altra cara de la moneda / el Metro pot oferir disseny i avantguarda, / formes subtils i atrevides, espais diàfans / alta tecnologia, suavitat en les arrancades i aturades / (sobretot quan cap conductor el mana) / Espai per l’evasió de la ment mentre es viatja / Disposem amb ell del plaer d’una immediatesa combinada / Brinda una oportunitat d’or per fullejar un diari / o seguir amb interès aquella novel·la que enganxa / i sinó, per repassar senzillament el WhatsApp / Veure gent diversa que d’altra forma no coneixeríem / I ens dóna finalment la gran satisfacció, / gràcies a les seves escales màgiques / de poder tornar a sortir a la planta baixa!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!