FINESTRA FOTOGRÀFICA

1 de gener de 2021

No he pogut reprimir l’impuls. Poder teclejar a la data d’un apunt les quatre xifres del nou any era una temptació indefugible. Així que la “Finestra” torna a ser-hi, per seguir les passes de l’inici d’un any que ha començat fred i grisós.

Prop de l’escalfor forçada del menjador de casa, costa decidir-se a fer el pas de sortir a fora, i ja molt avançat el migdia, trepitgem la meva dona i jo el carrer per anar a fer un tomb. Tot vagarejant, ens dirigim cap a una de les zones amb més espais oberts de la ciutat, el barri del Gorg, disposat jo a captar, càmera en mà, alguna imatge interessant o algun reflex que doni la possible pluja d’aquest cel d’avui, cada cop més amenaçador.

Cap novetat, però, aquest matí. Carrers quasi deserts, poc soroll de trànsit. Res no ha destorbat del record, fresc a l’oïda, dels valsos de Viena que m’acompanyaven l’esmorzar. Després de travessar la plaça Joan Miró i el pavelló de bàsquet de la Penya, la visió de les tres xemeneies de l’antiga Fecsa es fa omnipresent. Són ja un referent indiscutible. Passada la boca del metro, trenquem pel carrer d’Alfons XII, a tocar de Tortosa: El vell bloc de pisos on jo vivia de solter està en remodelació, amb una nova pintura de façana marró fosc d’un gust molt discutible, però que almenys el mostrarà més endreçat. El carrer de Tortosa era fa dècades una artèria singular, cases de planta baixa i primer pis, botigues de tota mena, abillat amb llambordes a la via i espesses moreres a banda i banda, o sigui, ple de vida. Ara, gris i esmorteït, és només una ombra del que era. Girant la cantonada per Progrés, allà a tocar, les restes de la nau cremada recentment, on dins del solar arrasat si poden veure encara algunes persones que hi continuen malvivint. Mentre l’anem deixant enrere, un noi ens pregunta precisament com s’hi arriba allà. Sembla que hi té coneguts.

A molt poca distància, la rambla del Gorg, inusualment deserta en un dia de festa. Només alguna gent valenta (pel mal temps i altres motius) fa el vermut a les terrasses dels pocs bars, encara incipients, que hi ha en aquesta nova zona urbanitzada del futur canal marítim. El contrast entre els carrers que acabem de transitar – on proliferen els immobles tapiats – i les noves edificacions d’aquí resulta clamorós. Les desigualtats no paren de créixer, i en aquest sentit les expectatives per aquest nou any tampoc no són pas bones.

Sembla que finalment no plourà, però la humitat i el fred són persistents. Diuen que baixaran les temperatures una mica més. I com que no hi ha bassals, la càmera s’entreté a captar portals i façanes. Moltes entrades de veïns llueixen aquest any arbre de Nadal al seu replà. Estem tots plegats orfes de celebracions, últimament. A veure si el 2021 espavila, perquè de moment, aquest 1 de gener, comença igual com va acabar ahir el 20. Això sí, l’encararem sense perdre pel camí ni el bon humor ni l’esperança.