27 de novembre de 2022
EL TEC
Remor llunyana, primer / brogit constant, després,
en arribar-hi.
S’imposa la frescor humida del lloc.
Música de l’aigua, / protagonista indiscutible / d’una obra imaginària.
Molècules infinites / del líquid transparent / segueixen el camí traçat de segles.
Sortegen masses aleatòries, / immòbils convidades de pedra;
obstacles aparents, indispensables / perquè la composició i el ritme
s’esdenvinguin.
Tot dins d’un escenari barroc, o natural;
no cal tampoc fer-ne la tria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!