FINESTRA FOTOGRÀFICA

30 de març de 2022

M’agrada arribar-me fins a Argentona; hi vaig de tant en tant. Noto un encant especial en l’ambient de la plaça Nova i del carrer Gran, en la petita plaça de Vendre, gaudeixo de l’observació detallada de l’original casa d’estiueig d’en Puig i Cadafalch; puc revisitar el museu del Càntir, davant per davant de l’església de Sant Julià, o deambular pel parc de la Font Picant… Un dia, però, des del carrer Gran i a tocar de l’Ajuntament, vaig distingir —a uns cent metres i en direcció nord— una petita façana blanca. Tot enfilant encuriosit (a peu, és clar) el carrer, que un pèl més amunt canviava de nom i gairebé em feia sortir del poble, vaig arribar fins a una petita font. Des d’allà, tenia ara la llunyana paret blanca a tocar: s’havia convertit en tota una ermita, de la qual vaig saber després que era barroca, del segle XVI, i que en algun moment del XIX havia estat fins i tot parròquia; una construcció catalogada com a Patrimoni Cultural de la Generalitat: era l’ermita de Sant Sebastià. Una petita joia que no tenia controlada!