Últimes dades sobre l’espoliació fiscal, any 2011 (1)
Tothom que ha sentit al doctor Emili Valdero explicar l’asfíxia
econòmica que patim els catalans se n’ ha acabat fent una idea molt precisa. El que més li agraeix l’auditori és la forma amena i didàctica de les seves exposicions. Ara en un article a
l’Avui ens ofereix les darreres dades sobre l’espoliació
fiscal de Catalunya. Intentaré fer-ne un resum.
Per començar, què pagarem d’impostos aquest any els catalans?
Doncs, aproximadament 60.000 milions d’euros. Desglossem-ho. Recaptació de les cotitzacions a la seguretat social, 21.500 milions d’euros; IRPF, 16.500 milions; IVA, 9.500 milions; impost de societats, 4.500 milions; imposts sobre consums especials com begudes alcohòliques, tabac, electra, matriculacions vehicles, uns 6.000 milions, i 2.000 milions de l’impost sobre transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, taxa sobre el joc i altres impostos menors.
Segons. En els pressupostos que acaba de presentar el govern Mas, quin és el total d’ingressos de la Generalitat que procedeix d’impostos? 17.391 milions.
Tercer. Quin percentatge suposa aquests 17.391 milions sobre els 60.000 milions que hem lliurat obligatòriament a l’estat espanyol? Fem la divisió i ens sortirà que els ingressos de la Generalitat suposen un ridícul 29% d’aquest generosos 60.000 milions regalat a les Forces Armades espanyoles, als seus AVES, a les seves autovies i a les seves imposades solidaritats, entre d’altres.
“La conclusió és esgarrifosa: de cada 100 euros anuals que paguem d’impostos, només 29 retornen a Catalunya i 71 se’ls queda l’Estat espanyol. Aquesta situació és insostenible, provoca una necessitat creixent d’endeutament de la Generalitat i fa inviable un estat del benestar amb unes mínimes prestacions de serveis públics.”
Ei, catalans, indigneu-vos per aquesta asfíxia. Indigneu-vos per la causa estructural de l’endeutament que ens a portat a les retallades. Senyors del 15-M, no us equivoqueu, deixeu falses i lesives solidaritats, no tanqueu els ulls a la principal causa dels nostres mals encara que això suposi caminar sense emmirallar-vos en els de Madrid.