CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Que satisfet se’l sentia a l’Oriol Pujol en una entrevista del programa L’Oracle, parlo de no fa tants anys, recordant-nos com d’intel·ligents eren els de CiU esquivant les envestides dels espanyols. Com estava orgullós de la seva astúcia per trobar forats en la legislació espanyola amb què driblar i, finalment sortir-se’n, dels intents hostils del govern de Madrid.

Ara estem tots més ben il·lustrats i sabem que la fanfarronada convergent ha portat a la pitjor de les situacions de la Generalitat, agònics com estem. El pare Pujol ha entonat, a la seva manera, el mea culpa per la política del peix al cove, però molts dels seus seguidors s’han tapat les orelles; sort encara que la direcció sembla que ha començat a canviar de rumb.
 

Bé, ara ja sabeu qui són els corbs, quin és joc estúpid en què no podem caure i quina ha de ser la nostra reacció salvadora. Joan Vinyoli ho exposa així: 

ELS CORBS

Grallant a les fosques
els corbs retornen cada vespre.
Vés amb compte amb els becs
privilegiats.
                               Ens hem d’anar fornint
de llums i de defenses.
                                               Desconfia,
que ja has perdut altres vegades
en el joc de pactar-hi.
                                               Tot al més
accepta un peremptori compromís,
però fuig-ne, si pots, no et deixis devorar.

 ———————————

Per què qualifica de “privilegiats” els seus becs? Perquè són potents com els de cap altra au. Perquè són els espanyols i els poderosos en general qui marquen les regles de joc a favor seu, és clar. Nosaltres estem en inferioritat: els catalans respecte dels espanyols, els hipotecats respecte dels bancs, els petits inversors respecte dels grans, etc. Intentar-hi pactes és un joc ingenu i suïcida.

“Fornir-se de llums”, fornir-se d’arguments, d’armes intel·lectuals contra l’unionisme.

“Desconfia”, és l’oposat a la ingenuïtat.

“Peremptori compromís”, momentani perquè no queda més remei en aquest moment. “Compromís”, no pas pacte.