CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

No he llegit la sentència, però prou se n’ha dit en els despatxos dels mitjans. És a dir prou s’ha deixat de dir. Perquè la sentència, diuen, no es sustenta sobre cap fet. No s’hi esmenta cap actuació delictiva que confirmés l’acusació que Bildu és una continuació ni de Batasuna ni, menys encara, d’ETA. Cap. La sentència es basa en les declaracions de la policia. Bravo! Mai una sentència no està basada en les declaracions de la policia; les acusacions sí, però no les sentències. Ara, en aquest cas sí.  Invalidada la feina del fiscal i del defensor: la policia parla, la policia co-dicta sentència. Perversió  judicial en grau inimaginable. I a Espanya ja li està bé. I nosaltres sotmesos a aquest esguerro d’estat, a aquesta defecació de país.

Justícia policíaca! Voilà! Que és un oximoron? Doncs sí, això és l’estat espanyol. Un enorme oximoron quan es tracta de democràcia, de justícia, de llibertat de premsa, d’economia, de donar lliçons als altres, de… On país on la realitat no passa de les paraules i les contradiuen. Un país on els molins de vent són castells i on la justícia la dicta la policia als magistrats. Una democràcia de fireta, una llibertat de premsa restringida als que manen, uns polítics que a l’exterior que no mereixen la més mínima consideració política, impresentables i aïllats en les trobades europees perquè no sabem més idioma que el seu. En definitiva, on país oximorònic.