CONFESSIÓ A MIDA
Copio aquest titular d’El PuntAvui perquè trobo que el diari l’ha clavat. Es refereix a les “confessions” del sr. Tejeiro, comptable d’Urdangarín i Torres sobre el cas Nóos i els seus cervells.
Aquestes confessions il.lustren tant pel que diuen com pel que callen.
És tan fàcil fixar-se només al que està davant dels ulls quan tenim el diari davant! Però el que no s’hi diu és encara molt més important, i si no, pregunteu-li a Freud. Cal anar més enllà del que apareix escrit, gratar-nos una mica el caparró i endevinar què podria haver dit i tanmateix ha deixat expressament a la porta del confessionari.
Els titulars dels diaris espanyolistes no han dubtar ni un moment a assegurar que les “confessions” de Tejeiro disculpaven a la germana del rei. Si el sr. Tejeiro hagués volgut fer tal cosa, no li hagués costat res de dir-ho explícitament. I ho hagués fet de molt bon grat sabent que d’aquesta manera rebria els aplaudiments de la casa reial espanyola i alguna cosa més. Però això no ha estat prou motiu per ser explícit. Aquest silenci és tant o més clamorós quan el que està en boca de tothom en aquest moment no és Urdangarín sinó la germana del rei. A hores d’ara el que tothom es pregunta és el paper de Cristina de Borbó en tot l’afer. I per tant, el més normal seria esperar que en aquesta confessió ho aclarís. Si hagués volgut disculpar-la, ho tenia ben fàcil i curt: Cristina no hi tenia res a veure. Però no l’ha disculpada. Ni tan sols l’ha esmentada! Això canta! Per què Tejeiro ha deixat a Cristina de Borbó en el país dels llimbs?
I la raó és que tot i saber que hi estava embolicada, ell no pot dir-ho. Primer perquè el fiscal no li hagués atorgat els beneficis que ha obtingut amb aquesta confessió escapçada. Però sobre tot perquè s’hi podria enganxar ben bé els dits si més endavant la infanta quedés inculpada. Una confessió disculpatòria, si més endavant es demostrés falsa, encara el perdria més. Així doncs, ha optat per no entrar en el tema de la infanta.
Els diaris espanyolistes no han dubtat ni un segon a fer servir els grans titulars per disculpar la infanta i així agraciar-se amb la casa reial espanyola. Massa precipitació, massa altaveu, massa voler fer dir el que aquest senyor no ha dit. Masses ganes! Tot plegat els delata i ens fa creure que la realitat és exactament el contrari del que amb tant d’afany asseguren. La infanta està empastifada fins al capdamunt de la corona principesca.
Confessió a mida. Exacte!. “Això ho declaro i la resta m’ho callo: que l’evolució del cas no demostrés que els he enganyat i encara en sortís escaldat”.
Qui també s’han disculpat del què cobraven sense saber el què cobraven [SIC!] han estat molts dels alcaldes implicats en el cobrament d’unes suposades dietes o uns hipotètics sobresous. Disculpes semblants a les que utilitzaven na Lola Flores (i en Pescadilla) o l’esposa d’aquell alcalde de Marbella que no preguntava mai d’on sortien els diners que aparexien dins d’unes bosses d’escombraries…
Els catalans no som tant diferents dels espanyols, oi sr. Homs?
Atentament