Republicans i Independentistes

Els independentistes som gent d’ordre. I no es tracta de cap acudit dolent…

Amb aquest tema no m’agrada fer acudits. Ni que siguin bons. Els independentistes som gent d’ordre, perquè som gent que volem construir un futur de llibertat individual i col·lectiva i, en això de les construccions, l’ordre és fonamental.

Ahir, fa 76 anys el coronel Francesc Macià proclamava l’Estat Català des del balcó de l’aleshores Diputació provincial de Barcelona a la plaça Sant Jaume. La figura de l’Avi no era la d’un exaltat, la d’un bufanúvols… Francesc Macià i Llussà era militar, pertanyia a una família acomodada i era el que aleshores es definia com "tot un senyor". Francesc Macià no era ni un esverat, ni un somiatruites, doncs. Francesc Macià, simplement, desitjava la llibertat nacional i la justícia social i, en conseqüència, es va arremangar i es va posar a treballar. Es va posar a construir.

L’Avi va ser un constructor, un constructor nacional. Avui, els independentistes hem de ser també constructors nacionals. I, per aixecar l’edifici amb rapidesa i amb eficiència, cal disposar d’un bon projecte, un projecte rigorós i agosarat, un projecte amb les corresponents mesures de seguretat, que eviti que a la primera ponentada (des de Madrid) o llevantada (des de Catalunya) tot s’ensorri.

Estic segur que l’independentisme d’esquerres (i perdoneu-me la redundància, ja que, fins que no se’ns demostri el contrari, només existeix independentisme d’esquerres) ja disposa, ara per ara, de bons arquitectes. D’arquitectes compromesos amb el projecte i que ja han demostrat la seva professionalitat. Gent que no es recrea en la pirotècnia verbal o en la retòrica buida i que ja han començat a posar fonaments del que serà, potser d’aquí 15 o 20 anys, la República Catalana, un nou estat lliure i sobirà a la península ibèrica.

Si coneixeu mínimament com funcionen les obres públiques, sabreu que de la idea a la inauguració passa molt de temps, sovint uns quants anys. I que hi ha dos factors clau per a culminar amb èxit: fer un bon projecte i tenir capital per pagar-lo. I aquesta obra, la construcció de la República Catalana, no serà gaire diferent. Ara estem en el moment de preparar el projecte, el millor projecte: modern, integrador, socialment avançat, català i universal.

I ara hem de començar a preparar-ne el finançament, la majoria social suficient que el farà possible. En lloc del 15% actual necessitem un 51% de catalans i catalanes normals, que vulguin viure amb normalitat en un país normal. Necessitem un 51% de catalans i catalanes, de dretes i d’esquerres, tant és si es diuen Oriol, Dolores, Nelson o Jasmina, si han nascut a la Garrotxa o a Gàmbia. Aquest serà el nostre capital.

Amb aquest projecte i aquest capital, ningú ens aturarà. De qualsevol altra manera, en lloc de repetir el gest agosart i constructiu del 14 d’abril de 1931, repetirem el gest digne però inútil del 6 d’octubre de 1934.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!