Republicans i Independentistes
Bloc personal de Carles Macian
Per a tancar una primera visió de la campanya, comparativa d’eslògans. Com sempre, i com abans, només comentaris objectius…
Mayol’07. Imma Mayol, alcaldessa. L’ús del Mayol’07 vol recordar a unes eleccions presidencials i la resta de l’eslogan així ho indica. Imma alcaldessa està entre la volada de coloms i l’excés d’autoconfiança.
Utilitza’ns. ERC partit del vot útil. ERC instrument per a la societat. Crida a sectors socials amplis, més enllà del nucli independentista, a votar per un instrument útil per a la ciutat.
Nou alcalde, noves idees. Jordi Hereu. Ni Jordi Hereu seria un nou alcalde (ja ho ha estat, tot i que no si hagués presentat mai) ni els socialistes aporten, després de 28 anys, noves idees.
Confiança. Més que l’eslògan d’un partit polític, sembla la valoració de l’estat de la borsa o la sensació que ens produeix el consum de viagra per part d’un homo flaccidus. Aquest lema al costat de la imatge d’Alberto Fernàndez no deixa de resultar inquietant.
Xavier Trias. L’alcalde del canvi. Com la Mayol i l’Hereu, ja es veu alcalde. I tot el seu capital resulta ser la idea del canvi. La llàstima és que no ha posat cap contingut a aquest canvi. Aquesta – canviar perquè sí, perquè em sento insegur, perquè m’he cansat del que tinc -, és una actitud molt pròpia de l’adolescència i enllaça amb l’estil del seu cartell. L’únic detall és que la pretesa joventut d’en Xavier Trias i el suposat canvi d’aquell qui va votar dues investidures a JM Aznar no acaben de ser convincents.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La campanya D’esquerra sens dubte la millor. Ha superat a Iniciativa que ens tenia acostumats a unes bones campanyes, de pocs recursos i molta imaginació, comunicació i elegancia.
La campanya de CiU espantosa, un hibrid.
Però Trias, seria un excel.lent alcalde avui per avui, el millor. Es un home tranquil, conciliador, intel.ligent, modest i honest, molt honest. Un home a qui li debem en bona part, l’alt nivell de la sanitat catalan i la modernització dels hospitals.
Trias, ha fet nosa a Pujol que el va enviar a l’alcaldia per defenastrar-lo i no els agrada tampoc als actuals dirigents. Sempre l’han deixat sol i amb unes pèsimes campanyes. Xavier Trias, es en termes europeus, un socildemòcrata convençut. A Barcelona ens aniria bé un alcalde que no lluites per un càrreg, que posses en ordre els comptes de l’Ajuntament i s’ocupes dels ciutadans i dels barris i aquest es en Xavier Trias.
Espero que reagrupament, pugui recuperar el rumb del vaixell d’ERC i que presenti nous alcaldables, perquè els pugi tornar a votar.
Per cert, volem llegir una cosa que es diu ATOCRÍTICA.
Bo idò, sembla que anirem (tornarem) a l’oposició. Farem una breu travessa del desert o ens espera, més aina, una veritable Paris-Dackar?
Ara que seria interessant llegir aquest blog (després de tanta propaganda electoral)…. se’ns queda mut (i a la gàbia). Llàstima !
Carles que et passa ?, que fas tan callat, que tens algún problema , amb la xarrera que tenies amb allò de si sumaveu o no, deus estar molt disgustat, tan sumar, tan sumar i al final acabareu restant, i es que el Jordi té tanta auto estima.
May 31st, 2007 by cinicat
Quan algú es postula com a candidat és perquè creu que és la persona idònia per a encapçalar un projecte. Si aleshores resulta que la seva proposta porta al fracàs, el que correspon, per decència, per dignitat, per coherència, és la dimissió. Lògicament, després d’unes eleccions hi ha uns clars guanyadors i uns clars perdedors (encara que alguns ho vulguin maquillar tot per aparentar que ningú ha perdut). I també lògicament ja hi ha començat a haver dimissions.
No podem sinó elogiar els qui reconeixent el fracàs, precisament per no arrossegar el seu partit en aquest fracàs, opten per la dimissió. És el cas de l’alcaldable socialista per Madrid, i d’altres.
No podem sinó menysprear els qui, no sabent perdre, es regiren contra els del seu voltant i fins i tot contra els del seu propi partit que fins ara havien defensat, per descarregar les culpes del fracàs en tothom menys assumir les seves. És el cas de l’alcaldable d’ERC a Vic.
Un altre cas diferent és el d’aquells que, davant del seu fracàs, fan veure que estan molt dolguts amb els seus antics socis de govern (només perquè ara hauran de negociar a la baixa) i escenifiquen una mena de revolta fent veure que ell està per un altre model de ciutat. És el cas Portabella. Aquí caldria censurar els dirigents del partit que accepten aquest marraneria (marranada, que dirien els socialistes) i no l’obliguen a dimitir. O és que ara faran un gir en la política d’aliances només perquè el senyor Portabella no ha estat capaç de mantenir el suport electoral de les passades eleccions? Tan poc seriós és tot plegat?
Com diria la mare de Boabdil “plora com una dona, ja que no has estat capaç de defensar-te com un home”.
Caram, uns dies de no passar per aquí, i el que ens trobem. Que jo sàpiga, a Catalunya no li ha anat tant malament a ERC, oi ? Mireu les xifres absolutes. A Barcelona i rodalies colonitzades sí, però tampoc cal trencar tot el que s’ha fet fins ara. O no recordeu com estavem fa pocs anys? Qui hi havia de millor candidat que Portabella? Renovem, evolucionem, rectifiquem, consolidem, discutim, replantegem el que calgui, això sí. I, sobre tot, no amaguem més la RC (som E, sí, però republicana i independentista), no amaguem el que som i el que més ens distingueix dels altres.