Avui fa un any i un dia que Pasqual Maragall va expulsar ERC del Govern de Catalunya…
"Un any i un dia" te ressonància de condemna penal però en el cas que ens ocupa, més aviat té connotacions iròniques. Un any i un dia després, Pasqual Maragall i Mira és ex-president i ERC torna a estar al govern de la Generalitat. De què va servir tot plegat?
Aquesta és la pregunta clau que cal respondre per a interpretar correctament què ha passat a la política catalana en els darrers 4 anys. De què va servir el procés de redacció d’un non Estatut per a Catalunya? De què va servir la formació d’un govern d’esquerres i catalanista després de 23 anys de dreta regionalista? De què va servir que l’aleshores president de la Generalitat es vinclés a les exigències de l’amo "talantós" i foragités ERC del govern?
Accepto respostes. Però crec que, malgrat el que pugui semblar, d’alguna cosa va servir… Va servir per a posar les coses clares, per a deixar clar qui defensa la sobirania de Catalunya i qui no, per a deixar clar qui posa per davant els ideals i no els interesos partidistes, per a deixar clar qui té voluntat de servei al país i a les seves classes populars i treballadores i qui serveix als interessos de les classes dirigents, tant les d’aquí com les d’allà!
Crec que van quedar clares moltes coses. I, ironies del destí, el braç botxí de la fi del tripartit ara ja no és president de la Generalitat, aviat no ho serà del PSC i, ves a saber, igual acabarà defensant públicament les idees i el projecte de qui va foragitar vergonyosament del govern. Un govern que, d’altra banda, només va arribar a existir per la voluntat expressa i clara d’ERC. Una altra ironia del destí.
I una darrera ironia del destí és que, malgrat això, ERC torna a ser al govern de la Generalitat. I, malgrat les dificultats i, de vegades, malgrat "algú dels nostres", ERC torna a ser una força ascendent en aquestes eleccions municipals.
El destí, més que irònic, és caparrut. I s’acaba ensortint amb la seva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!