Republicans i Independentistes

Diuen que els nens, els vells i els borratxos sempre diuen la veritat, encara que sigui per raons diverses. Després de les andanades de la setmana passada, podríem afegir-ne una 4a categoria…

L’ex-president de la Generalitat, Pasqual Maragall, s’ha despatxat a gust. La veritat, feia temps que no sentíem tantes i de tant grosses en tan poc temps. Tampoc cal que en fem gaire escarafalls, el personatge que de si mateix ha construït Pasqual Maragall ja porta de manera natural a aquestes expansions més o menys intempestives.

Les manifestacions que ha fet Pasqual Maragall certifiquen el divorci final del "maragallisme" amb el PSC-PSOE o, el que és equivalent, l’eliminació final de les sigles PSC de la marca PSC-PSOE. El "maragallisme" ha estat el concepte polític que sintetitzava aquesta ànima catalanista del PSC, d’arrel federalista, pallaquista, mig de Sant Gervasi i mig de l’Empordà, una mica gauche divine, però clarament diferent als capitans baixllobregatins. Era la diferència entre Maragall i Montilla, entre el PSC autòcton i un PSOE traduit al català, entre la voluntat ingènua de canviar Espanya i la conformitat a continuar-hi vivint en les condicions actuals.

Amb les declaracions de Maragall, aquesta dualitat s’ha acabat. El referent polític dels "maragallistes" està deixant de ser el psc-PSOE a marxes forçades. I aquest moviment de fons acabarà transformant l’espai polític de les esquerres catalanes, tant l’esquerra nacional com l’esquerra sucursalista.

No sé si Maragall continuarà al psc-PSOE. La veritat, tampoc em preocupa. No sé si continuarà o no la plataforma de Ciutadans pel Canvi. Ni que faran els quadres maragallistes del psc-PSOE, tant al partit com a les administracions locals i la Generalitat. Són problemes que no em correspon resoldre.

El que sí que m’importa és saber a on aniran a parar els vots maragallistes. Quin serà el referent polític d’aquesta gent que votava socialista però que es declarava catalanista. Cada cop més està clar que el psc-PSOE està expulsant aquest electorat i que, a curt o a llarg plaç, acabarant recalant en altres sigles.

Per a resoldre l’enigme, dues pistes en forma de pregunta…

– Quina és la única persona de Ciutadans pel Canvi que va en un lloc destacat de les llistes municipals que es presenten a Barcelona? I en quina llista? (no és la del senyor Hereu, no!)

– A quin partit s’hauria apuntat el propi Pasqual Maragall, segons declaracions seves, si hagués tingut 20 anys menys?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!