Les repercusions del "gran debat" d’ahir nit em confirmen el que ja sospitava. El nacionalisme espanyol existeix, però no té lideratges. I el catalanisme? El nacionalisme espanyol és la ideologia transversal que comparteixen les dues grans forces polítiques estatals. El nacionalisme espanyol té un estat al seu servei i la connivència dels grans grups empresarials
Arriba l’hora de la veritat. El diumenge 9 de març, la ciutadania dels Països Catalans hem de fer arribar una veu forta i clara a les Corts Espanyoles. Ens hi juguem, -com sempre-, els "quartos". En aquestes eleccions, els catalans i les catalanes ens hi juguem "els quartos". En primer lloc, de forma literal. La
Aquesta discussió mediàtica, iniciada per CiU a Catalunya, seguida amb interès pel PSC als grans ajuntaments metropolitans, i repressa pel PP i el PSOE a nivell d’Estat, amaga dues perversions… La primera perversió és la voluntat encoberta de substituir el sistema parlamentari per un sistema presidencialista. En tot cas, si hi ha forces polítiques que
La nostra causa és la causa de la democràcia. El nostre front ha de ser el front democràtic. Sense llibertat nacional, sense dret a l’autodeterminació, no hi ha democràcia. La línia divisòria no és la llengua, ni el sentiment nacional. La línia divisòria és la radicalitat democràtica. Cada cop tinc més clar que s’està produint
Les forces polítiques amb sentit d’estat han de ser capaces de concertar estratègies en tots aquells àmbits que són d’interès nacional. Aquesta és la lliçó del PP i del PSOE. A casa nostra ens queda molt per aprendre… En els països normals, les forces polítiques majoritàries acostumen a acordar estratègies en aquells temes anomenats "d’Estat",
El proper diumenge 9 de març… 1. Si vols triar els que van deixar Barcelona a les fosques, pots votar Pizarro i els seus 2. Si vols triar els que van col·lapsar rodalies, pots votar Maleni i els seus. Però aquí no se t’acaben les opcions, és clar! Pots triar també als qui van donar suport al
Un dels handicaps del moviment catalanista, en general, i del sobiranisme en particular, és el seu substracte "religiós". Ara bé, sembla que alguns dels seus representants, estan optant per una crítica nietzschiana, almenys pel que fa a les formes…. La política i la religió són fenòmens sociològics diferents, tal i com argumentava en el meu post "Política
700.000 persones es manifestaven pel dret a decidir. Jo hi vaig ser, col·laborant amb el servei d’ordre. Jo hi vaig ser, sabent perfectament perquè hi anava i que hi reivindicava. Com la resta dels 700.000 assistents! La manifestació del passat dissabte 1 de desembre és la primera gran manifestació obertament independentista que ha tingut lloc
Després d’un any, un mes i un dia, he arribat a la ratlla de les 30.000 visites a aquest bloc. Una mica d’estadística quantitativa i qualitativa i, sobre tot, moltes gràcies a tots els blocaires que hi perdeu una estoneta llegint-me i contestant-me. Primer les dades: – 30.009 visites, 115 post i 387 comentaris, en un total
Quan un company o companya del partit comença la seva argumentació dient: "Jo sóc un militant de base", sempre em faig la mateixa pregunta… I la pregunta no és altre que: "I jo, què sóc? Un militant "d’altura"? Un militant de "no base"? Aquesta pregunta em planteja un dubte molt profund, un dubte que va a
En política, no sempre és fàcil mantenir una posició equànime, objectiva, davant els fets. L’impacte mediàtic del resultat de la Conferència Nacional d’ERC que es va celebrar ahir n’és un exemple… Jo vaig estar present en les prop de 4 hores que van durar els debats, votacions i conclusions de la Conferència Nacional d’ERC que
"Mejor un Rey natural que arbitre, que un presidente republicano del PP o del PSOE", afirma el secretario general adjunto de Convergència Democràtica L’actual número 2 de CDC ha afirmat aquest matí a La Vanguardia que prefereix un rei "natural" que un president "republicà" del PP o del PSOE. Amb aquesta afirmació, el senyor Puig,
Un breu apunt citant l’escriptor Albert Sánchez Piñol i la seva brillant diferenciació entre el nacionalisme i el catalanisme. Fa pocs dies, a la tertúlia del programa del Bassas, a Catalunya Ràdio, l’escriptor Albert Sánchez Piñol feia referència a una cita, més o menys apòcrifa, del director de cinema Woody Allen. Segons sembla, quan algú
Llibertat d’expressió versus llibertat de calúmnia. El meu bloc està obert a la confrontació d’idees, a la valoració de projectes i a la crítica constructiva, es faci en uns termes suaus o contundents. El meu bloc no està obert a la desqualificació personal, a la calúmnia i a l’ús de falses identitats per a atacar ningú. Els
Al País Basc conviuen dos processos: un procés de pau i un procés de guerra. I la línia divisòria no és la línia nacional. Acabo de sentir amb preocupació la notícia de la detenció de la mesa nacional de Batasuna, ordenada pel jutge Garzón. El contrast entre aquesta actuació i la proposta del Lehendakari Ibarretxe