Generació...

et besaré totes les ferides fins que sanin,
et besaré fins que totes les ofenses que t’han fet s’hagin esvaït,
et besaré els llavis, un dia, quan em diguis, vine per quedar-te per sempre amb mi…

Vibració,

sentir-nos, 

Rialles, acudits,

Comprensió,

Present, infinit,

Vure’t, certesa.

incondicional pacte : 

interferències, 

I

recomençar,

encongit, cor batent, 

I… 

lletra : Horizon – Rachael Yamagata (llegir la resta de l’article)

paraules sublims, poema;
i amb els llavis absorvir la teva essència…

paraules concretes, fets;
besar-te…

paraula poètica, 
imatge sublim.

paraula concreta,
fet : assaborir-te.

paraula, poema,
el darrer, del fet concret.

les darreres,
si tu te’n vas.

Arrossegaven-se
sensacions….

rampells elèctrics,
no hi havia pensaments,
acció,
sensació.

vibrava el temps, tot
a voltes, apressat,
a moments dolçament, tendra,
emoció.

voleiaven robes,
lentament,
com fulles pel vent,
intenses.

mirades,
reptant,
en la nuesa,
bellesa.

encara que en el seu  moment,
els ara records,
hagueren sigut realitats plaents,
ara, pensar-te, em dolen.

et sento l’absència,
em dol la teva no presència,
et mors en mi,  
i et mors en el temps… 

nostàlgia no et vull!
no ets bona amiga meva. 

només et vull ara,
només et vull viure ara,
en present,
no vull per teixir-te de records

i conformar-m’hi 

Sentiment, profund i llunyà,
emboirà el teu ara.

I com clara ventada,
esborrant rastres de polsim,
sanar el dolor, 

i en fer-ho, t’ alleujà el pesar,
paràsit, 
que et neguitejava.

Llàgrimes, brollant,
imparables, 
no pots deixar de fer-ho,

Ho he sentit,
i t’he sentit. 
Neguit 

En alleujar el teu ser,
tota la vida en un instant. 
T’alliberes.

Et Pregunto i et confons,
no m’entens,
no ho relaciones.

Però jo ho he vist,
no se com succeeix,
ni perquè.

I sents que és l’ inici,  
ets tu,
i de nou comandes la teva existència

Sanes el teu cos,
i en fer-ho,
expulses l’intrús pensament, 
de la teva ànima.

Ets tu, en sóc testimoni.

Sóc molt important per tu, no, no me’n oblido.

Et deixo en herència el que em vares demanar, te la dono, ara en vida, allò que et va encisar, el símbol… 

Te les dono, on hi pots penjar;

records,
paraules pensades, no dites,
i desitjos.

T’en dono, no dues, com volies, sinó tres.
Una per cada, on hi pots penjar;

la memòria,
el present imperfecte,
i
el futur imaginat…

El què vares veure, el gest, la subtilitat, per preservar la intimitat de la cambra, allò que vares percebre com a pràctic, l’actitud, de com sóc.

I en demanar-m’ho, et vaig oferir, el meu temps, el meu espai, la meva geografia i la meva història per recórrer amb tu, compartir l’existència, si vols….
I Em vas dir; ets l’home que estimo.
I quan t’ho vaig dir, al moment, el que ara t’acabo d’escriure, no recordaves el què m’havies dit, com jo tampoc recordava, i m’ho vas dir tu, també, el que ara et dic…

No hi havia paraules, no hi havia temps, només instants, no efímers!

Tu volies l’objecte, les pinces, el símbol.

I s’ens ha concedit, allò tan preciós, que és el primer raig del planeta, l’estel que sempre il·lumina, el matí.

ara que t’he trobat,
ara que ens hem trobat,
ara que estem junts,
no t’equivoquis de camí

no puc canviar,
el què pretens,
no puc raonar per tu.

encara que et digui,
no t’en vagis, 
faràs el teu camí,

pots, vols, sentir-me,
i escoltar-me,
la veu,

ara que t’he trobat,
ara que ens hem trobat,
puc suportar la distància,

ara que t’he trobat,
ara que ens hem trobat,
no puc suportar,
no sentir la teva veu.