Generació...

Sentiment, profund i llunyà,
emboirà el teu ara.

I com clara ventada,
esborrant rastres de polsim,
sanar el dolor, 

i en fer-ho, t’ alleujà el pesar,
paràsit, 
que et neguitejava.

Llàgrimes, brollant,
imparables, 
no pots deixar de fer-ho,

Ho he sentit,
i t’he sentit. 
Neguit 

En alleujar el teu ser,
tota la vida en un instant. 
T’alliberes.

Et Pregunto i et confons,
no m’entens,
no ho relaciones.

Però jo ho he vist,
no se com succeeix,
ni perquè.

I sents que és l’ inici,  
ets tu,
i de nou comandes la teva existència

Sanes el teu cos,
i en fer-ho,
expulses l’intrús pensament, 
de la teva ànima.

Ets tu, en sóc testimoni.

Sóc molt important per tu, no, no me’n oblido.