Publicat el 20 de gener de 2012
esperança
oblit
no el temo, ets en mi,
no hi ha buit, ara, no-presència,
no hi ha desolació.
no defuig la memòria, teva,
no s’ha trencat el fil,
perdurable en l’espai i temps,
el fil d’or, em lliga.
no hi ha oblit,
només esperança,
avui.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent