Publicat el 17 de gener de 2012
perdurable?
inesborrable
més enllà del dol
deixant-lo enrera,
fent camí per ser.
ocult per la broma
a voltes,
opaca i fosca.
sorgeix enfortit,
de nou,
sempre hi era,
hi és.
tangible,
innombrable,
uneix, ens uneix,
sense conceptes.
natural tranquil,
com l’albada, creixent,
creixent de nou dia,
imparable.
ets, sóc, som.
on sabem,
on els cors purs,
esperits lliures,
juguen i moren.
a voltes, però,
sensació de destemps,
a anys llum,
inabastable.
i potser tot és
ilusió, un somni,
per no morir-me.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent