Generació...

no tinc res a esborrar, queda tot en moments, instants no efímers, 
per sempre, com tatuatges en la carn, en la memòria, fins que aquesta, pel deteriorament de les connexions, les neurones, quedi reclòs en un racó ínfim del cervell, com un fotograma, i allò viscut ja no tingui sentit, i…
s’esborri tota imatge lògica.

però

aquests instants, aquells, moments, que ja van ser, que han sigut, nostres, han sigut viscuts, i encara ho són en la memòria.

res a esborrar,  ja se ne’ncarrega el pas del temps. 
memòries. 

caminava pensant en les darreres paraules,
mots pronunciats.

teixia complicitats;
als petits veïns, els hi agradava cuidar-lo, donar-li de menjar, passejar-lo, pentinar-lo, jugar amb ell, fins que retornava a buscar-lo.

hi va anar directament, sense passar per casa, escrivia entre un munt de caixes, s’apilonaven…
enllestia el trasllat, amb inscripcions “per destruir”, “per classificar”…
ho feia amb l’eufòria, l’alegria de l’alba encara impregnada, 

li agradava de imaginar, somniar de llençar-se-li al coll, braços oberts, abraçar…
com ho fan els adults, nens…

ho vivia com una pèrdua, 
retornava a casa…
 

al carrer, 
la llum reflectia la tarda,
les finestres,
l’il·luminaven el rostre, 

la tarda,
se’n anava per entre els murs…  
lluny, un balcó llençava el so vibrant,
“for your love”

encongint-se,
retornaven records de records,
comiats de comiats,
físic! 

veia,
el seu rostre,
en els raigs de llum,

sentia,
els seus llavis,
pronunciant,

i la mirada, als ulls
 

aigua,
brillant d’espurnes,
la brisa, 
somriu.

– T’he dit darrerament… ?
 

no vindràs!

– és un poeta? 
– és un dibuixant de sentiments? 

és una visió d’ell mateix, des del seu estat d’ànim. 

la vibració, la veu…
m’acarona l’esperit,
la melodia,
em calma el neguit.

neguit!

viu,
cor batent 
l’instint impulsa,

desig!

no sentim el què sentíem,
no compartim el mateix,
sentiment!

asincrònics…
 
mancat, dependent
no em sento lliure…  

roselles ventades,
creixent, 
entre tiges flexibles?

m’arriba brutal,
pentinant-me,
ple de partícules, 
feldespat i mica…

petit desert,
minúscules dunes,
tremolosa pell,
sentint…

la primavera!

#primavera #photo #foto #fotografia #musica 

ara,
sola, en tu,
en la distància, 
t’observo.

el sender,
només teu, sola,
et voldria amb mi,
ara.

pensat-te,
sentint-te,
en la distància,
ara. 
  

blau de solitud, 
pensant-te,
de mar, de nit.

pell d’humanitat,
tremolosa,
vibració, vida.

llavis humits,
tendresa,
no substituts.

ningú,
després de tu. 
 

+  clica  – > orgànic 

En el quadern.

Escric amb el mateix sentiment de l’anima encongida, com fa temps hi escrivia.
Escric escoltant la memòria.
Escric sentint la brisa, fresca, de la primavera que s’acosta.
Escric sabent que prompte ets en una illa, sabent que t’allunyes…
Escric, avui, com els primers mots, parlats, escrits, en una altre illa, inici, quan la tardor ja puntejava…
Escric en aquest quadern amb el sentiment d’altres sentiments sentits.
Escolto la vibració que sóna, a dins la música i fora les piulades comunicant-se. Sento el vaibé de les branques, i les ombres canviant, la llum, sobre l’espai en blanc on apressadament, escric aquest sentiments, robo els teus mots, els tradueix-ho del llenguatge mental a l’escrit. 
Funciona! Sentiment, pensament, paraula, escrit.
M’expreso per no encongir-me, ho trec.
Te’n vas lluny, ets en mi, em dic, ets en el meu record, en el sentiment més de dins, en el pensament. Et penso. Tant lluny i tant pròxim.
Escolto, sento la dolça, suau i serena cadència, el moviment incessant, fins que s’acabi, algun dia…
T’he fet el present, pel record, el què t’agrada, per què no t’oblidis, present de quelcom de mi… Com tu a mi.
Ens hem ofert objectes, fetitxes, que ens recordin.
– Mai se sap, mai se sap, mai se sap prou…

Acabo la darrera fulla del quadern amb el confort de l’escalfor de migdia, d’aquesta primavera que ja és, quasi, aquí.

I

…musica, darrers acords, suaus, balancegen branques, acaricien ombres.

Al quadern… 

He somniat cavalls, cavalls que m’abraçaven, els abraçava, cavalls d’infants.
He obert la porta a l’euga per entrar a l’estable, i apressada s’ha ficat a la seva cavallerissa.

He vist l’esguard dels teus ulls. T’he gaudit mirant-te. He gaudit de la teva sensualitat.
M’he comunicat amb la teva ànima i sé el què és estar unit. 
He descansat, sobre el teu pit, sentint els teus batecs, com respiraves.
T’he vist fent de tu mateixa, en el moment que t’esquinçaves. Subtilment.
T’he vist, se qui ets, et conec, t’observo, t’escolto, et sento, et  respiro.
 
He vist els colors canviants del dia, com l’arc iris en la pluja.