Publicat el 4 de gener de 2012
tatuatge
Escric, escrivim,
sobre la pell,
amb els dits…
pessigollers, llisquen suaus,
(com una ploma sobre paper en blanc)
elèctrics.
t’escric, el desig,
que recorre el mugró erecte…
i t’escric, l’estima,
en els llavis, que s’abandonen…
i t’escric, pel record,
per quan en la llunyania,
em pensis…
et sento, gemegant-te
quasi en silenci,
et percebo, el gaudi,
et sento i et percebo,
percepció quasi imperceptible,
suau,
m’ho dius en cada veu,
el que els demés mai escoltaran…
t’escric i m’escrius,
inesborrable,
per sempre.
tatuatge d’estima.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent