Generació...

…com un sísif empenyent eternament,
 
m’aixeco una i un altra vegada, 
no defalleixo, confio,
perquè el que sento és una certesa,
no és una il·lussió, ni fantasia, ni somni, ni un miratge,
és real,
tant tangible, com l’aire que respiro i és en mi, i és en tu,
és net,
com un dia clar i ventós…
i si malgrat per moments em manqui energia i em senti feble,
no defalleixo, no em deixo vèncer,
sóc aquí,
per acaronar-te,
per mirar-te,
per restar en silenci,
en silenci rendits l’un a l’altre.
 
 

sender,
sempre hi és,
no el puc obviar,
el recorro,
el faig,
l’haig de fer.

neguits,  
sento neguits,
neguits!
el desconegut,
dubtes per on anar,
però,
cap atzucac em pot aturar.

respiro,
observo,
uns instants… 
i esguardo i confio,
m’allibero!

i en l’horitzó, llum,

i ets allà, esperant-me.

 

clica -> sunset

els que no ens rendim,
els vencedors de l’obscuritat,
se’ns ha fet el regal de l’estel del matí…
 

t’observo, ho fas,

Plou sobre el pati, al jardí,

i la teulada del veí,

plou sobre la vila.

Gotes d’aigua sobre el cim

gota que conté,

gotes d’aigua,

conté emoció i reflex de llum,

llum de sol, no visible, però no absent,

a l’asguard.

Aigua que penetra, pluja.

Gotes que es barregen,

sobre la figura, al front.

D’altres que no gosen sortir,

no tenen motiu.

escolta Mother nature (clica i s’obre una nova finestra)

domus 

Bon dia que es desperta,
la lluna al zenit ens contempla,
els estels, la seva llum,
ens mostren altres mons ja finits-infinits, potser.

i el brogit de la ciutat que poc a poc es desvetlla

M’has parlat en aquest lloc teu i meu,
em prens la ma i em dius;
no tinguis por i fes allò que t’agrada.

Ho fem, ens omple d’energia.

Sóc a la terrassa pensan-te, 
et vull amb mi.
No hi ha demà.

De matinada.