encara que en el seu moment,
els ara records,
hagueren sigut realitats plaents,
ara, pensar-te, em dolen.
et sento l’absència,
em dol la teva no presència,
et mors en mi,
i et mors en el temps…
nostàlgia no et vull!
no ets bona amiga meva.
només et vull ara,
només et vull viure ara,
en present,
no vull per teixir-te de records
i conformar-m’hi