recomençar

sabem el què hem sentit

sabem quina és la certesa.

primer és un, et dic.

t’entenc;
les prioritats,

les preferències,

vida programada,

compromisos laborals.

veig;
creences, supersticions,

influencies esotèriques,

coneixements hermètics…

m’has viscut,
intentant-te,
adaptant-te,
acoblar-te.

compromís d’amistat,

no ens volem perdre.

i en l’amistat , exigència,

i en l’amistat, compartir,

reciprocitat, et dic.

el què sento,

no ho puc deslligar,

no puc disseccionar-me

sóc tot un.

decideixes, per tu,

m’enraones,
i m’argumentes

el què no sents,

i el què has sentit.

i sento que mates,
l’inombrable,
i no hi puc fer res…

no m’ho vull creure

i ho haig d’acceptar
i no puc,
m’hi rebel-lo!

no vull ser comparsa,
i riure’t…
dignitat.

et volia,
et desitjava

ho volia tot!

o res…

il·lusió?

I intentar-ho
quan ja no és,
i ja va ser,
i rendir-me.

i a anys llum,
lluny de tu,
deixar el dol, enrera….

i recomençar…
en cada alé,
en cada instant,
cada dia.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent

Generació...