Un dia de sol omnipotent. Un terrat. Una vista esplèndida. Som prop del passeig Maragall, “aquell carrer que mai no ens ha fet gràcia”, que en deia Raimon -el meu referent principal, en la Cançó-. La torre de la plaça Virrei Amat, les tres xemeneies gegantines de FECSA, la serralada litoral i una Barcelona pletòrica (…)
Menuts, amb gorra, enjogassats, fent saltirons i capbussades (…) Tres mosses i un mosso –de 3 a 5 anys d’edat-. A la piscina del pavelló municipal del barri del costat de casa. Són a la classe de natació. La majoria du a l’esquena el suro de rigor. I en gaudeixes veient-les tan lliures, desimboltes i
Totes per a mi. Sol. A casa. Prest per escampar la boira (…) Divendres 21. . 11h. Veig “El romànic a la Mediterrània”, al MNAC. Sumptuós. . 14. Dino a casa. Començo la lectura dels “Contes” d’Edgar A. Poe, volum I. Vessat al català per en Carles Riba. Magistrals tots dos, l’estatunidenc i
(…) . I es clar que sí, bonica. Prou que ho saps. . I llavorz perquè no em comprez regals?. . ….?! . Zí. En vui moltzs. Moltzs regals. . Ratolina, però si ja en tens, de regals. . No, que en vui mez. Nomez em comprez ninoz. Haz de fer com els reiz d’orient.
(…) No sé si ho coneixeu, us el recomano de tot cor, el cicle d’activitats infantils que organitza la Fundació Joan Miró. Són espectacles que es fan dissabte tarda i en dos sessions de matí els diumenges, canviant-ne, cada mes, de companyia i proposta. Es tracta, no en dubteu, d’espectacles de qualitat, imaginatius, que deixen
(…) L’home acaba de sortir del cinema i es dirigeix Rambla avall. Es tot ulls disseccionant, talment un entomòleg, aquest univers bigarrat que mai no el deixa de sorprendre. Un país que, ara i aquí, és territori exclusiu de la gent que ve de fora. A l’alçada del carrer Portaferrissa, albira un petit
Llargues cues al banc (…) . EQUATORIANA. Oiga, ¿sabe si puedo pagar el gas sin tener cuenta aquí? . CLIENT. No li podria dir, senyora, passi i demani-li, si vol. . EQUATORIANA. Gracias. . CLIENT. De res. . EQUATORIANA. Señor, ¿puedo pagar el gas sin tener cuenta? . CAIXER DEL BANC. En efectivo, y sin
Fa dos diumenges (…) la gentilesa d’una companya em va permetre assistir a un espectacle ben bonic i vigorós. Fou a la sala 2 Oriol Martorell de l’Auditori de la capital catalana, una veritable bombonera. Amb un públic adult tirant a gran. I amb l’actuació de la Banda Municipal de Barcelona. El director, en aquest
Els moments propis (…), singulars, embolcallats de rutina, breus, efímers, si vols, però personals i per això incompartibles, no són pas gaire habituals, en la vida de cada dia. Divendres al vespre, servidor, gairebé totes les setmanes, en té ocasió de fruir-ne d’un. La rutina sempre és la mateixa. Surto de casa havent
L?altre dia vaig (?) anar a dinar a casa de ma mare. Al barri del Congrés ?dit així per commemorar el congrés eucarístic celebrat els anys 50 a Barcelona, sota la negra nit del feixisme, i que també dóna nom a un barri barceloní-, a Badalona. Vaig veure, en sortir, que per fi havien enllestit
Dia feiner, però (…) festiu, la família comanxe emprèn viatge cap al parc Zoològic de Barcelona. Abans, però, a toro assegut li cal anar a adquirir forment. Unes barretes que combinades amb tomàquet i oli i xoriço, formatge, pernil dolç… donaran lloc a menús prou mengívols. Tot és a punt i el cap indi i
Veient un gran film del gran (?) Raoul Walsh , he pensat i repensat sobre el que fou el meu servei d?armes a l?exèrcit espanyol. Aquell llunyà 1979 el sorteig va fer que tots els nats el 14 de maig anéssim a petar a les Illes Canàries. La recollida del farcell la férem al quarter Jaume
Fa gairebé un any que és amb mi (…) 100.000 adhesions per un Estat propi! i per fortuna ja me l?he tret de sobre. Tot va començar l?endemà d?haver tornat d?un viatge a Galiza i Portugal. L?ull esquerre, santornem-hi, era vermell i inflat. Al cap de poc vaig posar-me en mans d?una jove i un
Missatger. Traijo una carta para la señora Viu. Ez vueztra? (?) 100.000 adhesions per un Estat propi! Home. Sí, és aquí mateix. M. Hom-bre ?diu, amb accent argentí, mitjana edat i cabell llarg amb cua i ulleres fosques estil "latin lover", mentre guaita la meravellosa biografia d?en Gerald Clarke que l?oficinista té damunt la taula-
Ai, la mare, que no hi arribo (…) 100.000 adhesions per un Estat propi! M?avisen del banc que cuiti per anar a cal Notari. Que hi tinc temps, a tot estirar, fins demà. Sóc al passeig de Gràcia, abans del xamfrà amb Aragó. La seu és un gros i bell edifici de l?Eixample. 400 metres