Pere Meroño

(…)

L’home acaba de sortir del cinema i es dirigeix Rambla avall.

Es tot ulls disseccionant, talment un entomòleg, aquest univers bigarrat que mai no el deixa de sorprendre.

Un país que, ara i aquí, és territori exclusiu de la gent que ve de fora.

A l’alçada del carrer Portaferrissa, albira un petit estol de joves negres.

De sobte, una d’elles -menuda, cabell arrissat, ulls grossos com taronges-, el mira, fit a fit, alhora que li prem el braç amb una mica de força, tot convidant-lo i implorant-lo a una trobada.

Noia, forastera, púber -gairebé una nina-, en la nit serrada, gairebé lluna plena, encerclada per una multitud i, malgrat tot, tan i tan  sola.

I per si no fos prou, negra, puta i immigrant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!