Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Fa gairebé un any que és amb mi (…)
100.000 adhesions per un Estat propi!
i per fortuna ja me l?he tret de sobre.
Tot va començar l?endemà d?haver tornat d?un viatge a Galiza i Portugal. L?ull esquerre, santornem-hi, era vermell i inflat.
Al cap de poc vaig posar-me en mans d?una jove i un xic badoca oftalmòloga. Unes cremes, unes observacions i res, que l?infantó seguia creixent.
Vaig optar per canviar de doctor. El nou, el tenia més a prop, és colombià i respon al nom de Napoleó Bolívar (fot-li que és de Reus). Vista la incidència, el metge optà per la via ràpida: estocada d?agulla i avall que fa baixada. La joia, però, hi durà poc. Dos mesos després, el mussol s?enlairava, de nou.
Acció directa: nova punxada. Meritòria intervenció però inútil.
Llista d?espera i cap el quiròfan que s?és dit.
Divendres. Arribo passejant, poc a poquet, des de casa. Admissions. Sala d?espera. Allà hi ha una noia, petita i ben atractiva, i el seu pare. Furtivament, anem intercanviant mirades. Ella, però, és cridada la primera. Quan ella hi surt, n?entro jo. Només entrar em passen la bata verda descordada per darrera, la gorra i dues bosses per encabir els peus. Hi surt la cirurgiana ?trenta-tants, cabell curt i recollit, alta, i castellanoparlant-, diu que és poca cosa, el mussol. Encabat em conviden a estirar-me en una llitera. Un minut de viatge i m?endinso en un quiròfan molt espaiós i ambientat musicalment.
Canvio de llitera. Estic sota un aparell considerable, amb dos grossos focus. Em posen una cinta al front per tal d?immobilitzar el cap. I una argolla mòbil per tal que no el bellugui.
Fase u: punxada a l?ull per injectar-me anestèsia local.
Fase dos: m?estiren i mantenen tibada la parpella.
Fase tres: incisió de bisturí i comença la remenamenta. Neteja i tragí a dojo. Em diu la doctora que en tinc més d?un, de mussol, i que la zona és fibrada. Que haurà d?ampliar el tall per tal de netejar-hi els territoris adjacents. Endavant, que li dic. Més neteja. Em pregunta que si em vull treure el tros de pell vermella originada per les dues punxades. Endavant, que li torno a dir.
A diferència de la intervenció de fa dos anys, al mateix ull però en un altre centre sanitari barceloní, aquesta ha estat més traçuda, informativa i suau. Fet que em mourà a felicitar-ne l?equip.
Al quiròfan hi ha tres persones més, a banda de la doctora, totes elles de llengua espanyola. Hi sona, permanentment, una ràdio amb música pop ?bona pensada, que em dic-. Entre els col·legiats hi xerren tota l?estona: que si dóna?m això, que si fes-me arribar allò altra, que en una altra situació tus has de fer tal…
El cas és que servidor s?estarà una hora, vés quin remei, quietet però nervioset. Gairebé immòbil. El final de la intervenció s?expressa en forma de col·locació de tres punts, algun d?ells en el múscul. I en un "a veure si queda bé".
Surto amb l?ull al descobert però amb una bona pasterada per causa de la pomada antisèptica. Pomada que m?arriba a l?ull i em fa veure les estrelles.
Encara tindré humor ?dins del pèssim amb que surto de l?hospital- per anar a recollir dos cedés que he encarregat: un de l?Antony & The Johnsons i el darrer dels Pets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!