Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

17 de maig de 2007
0 comentaris

El missatger enamorat d?en Truman Capote

Missatger. Traijo una carta para la señora Viu. Ez vueztra? (?)

100.000 adhesions per un Estat propi!


Home. Sí, és aquí mateix.

M. Hom-bre ?diu, amb accent argentí, mitjana edat i cabell llarg amb cua i ulleres fosques estil "latin lover", mentre guaita la meravellosa biografia d?en Gerald Clarke que l?oficinista té damunt la taula- si ez Truman Capote. Qué tiiiipo, che. Que ezcritor maz cojonudo.

H. Sí, noi, i quants llibres més ens en podia haver deixat, si no fos per la seva mort prematura.

M. Lógico, vizte, con esa infansia y esa adolescencia. Tenía, che, una familia muy difisil. Creo que me he leido todoz sus libros. Qué tipo, vizte, el tal Truman. ¡Y qué grande, pero qué grande era Capote, tu!.

– L’anterior retrat: El notari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!