Els Méliès són, amb els Verdi, la Filmoteca, i els Casablanca, els meus cinemes a Barcelona (?) Per arribar-hi als Méliès ?tot en versió original i reestrenes-, que enguany han celebrat fet anys, em cal passar pel GaiEixample. Bars, restaurants, perruqueries, l?hotel Axel, botigues de menjar ? tot bo i de qualitat, constitueixen el lloc
Papa com se diu el lloc que hem vist aquest matí ? (…) Home: El lloc? Nina: Sí, el lloc. Home: Museu d?Art Contemporani de Barcelona-MACBA. Nina: No, jo no et demano això. Vull dir que què hi fan, allà dins. Home: ?? Nina: Sí, papa. Qua- ? Home: ??? Nina: ? -dres. Qu-a-dres. Ob-jec-tes.
Matí solitari i tardoral poc després de trenc d?alba (…) Dues velletes, l?una en cadira de rodes, avancen a poc a poc, per l?ampla vorera d?un carrer a tocar del riu Besòs. Hi fa fred. És per això que la senyora que seu a la cadira és coberta amb una manta de quadres. Veig com
S?agraeix aquest aire frescal, d?hivern tímid i entotsolat i breu. La sensació és tonificant quan surto del metro, ahir nit, a la zona Fòrum (?) Passejo per carrers buits i rectilinis, places endunades de formigó i rajola. Gratacels hieràtics i severs. Nova arquitectura de tríptic i protípica, despersonalitzada i eficaç. Veig les instal·lacions del passat
Saps què?, he llegit el llibre de la Patrícia Gabancho – "El preu de ser catalans"- . I noi, això pinta ben malament. Que n?estem, de fotuts. Tenim país per dos dies (…) Vols dir?, crec que en fas un gra massa. Penso que raons per tirar endavant n?hi ha, i moltes. És qüestió de
Està content, tot i que és citat judicialment per unes morts a la seva, d?empresa (?) Alt, pelat com una bola de billar, cabell tallat al dos, i amb una gran retirada al pare ?també gran i reconegut depredador-, té una vellesa prematura. I està content ?veig com enraona relaxadament, somriu i riu-. Diversos treballadors de la
En Josep Blesa es fa ressò del test llançat per l?Àngel Canet, i convida, entre d?altres, a un servidor (?) El qual, és clar, contesta: Una ciutat: Badalona. Una paraula: Desllunat. Un menjar: Sushi. Una beguda: Tònica amb llima. Una colònia: Connais pas. Una marca de roba: Cap preferència (això, sí, de qualitat, còmoda i
El complex esportiu té una factura d?allò més envitricollada. Laberíntica. Aquí al barri del Carmel. I, ves què hi farem, no me?n surto en això de trobar l?entrada de la piscina (?) És migdia i sóc a la jornada de portes obertes de la piscina on la meva menuda fa natació. Són, si fa no
Ella el convida a sopar fora de casa. A ell, però, no li fa gaire el pes, això. Tot amb tot, accepta. No fos cas que les coses vagin maldades (…) Com sempre, i al cap de poc de seure-hi, ella aprofita un qualsevol detall, l?abillament, per recordar-li que és nen de casa pobra. Parlen
Lloc dels fets: despatx d?un alt càrrec d?una empresa pública. Dia: 9 de gener de 2007. Participants: el cap ?destacat dirigent d?un partit que s?autonomena d?esquerres-, un sequaç, un grup de treballadores i treballadors, i un representant sindical (?) Senyor manaire: Per cert, per venir aquí, per quin concepte hi heu fitxat? (va i demana
Vaig sortir fa una colla d?anys amb una xicota que duia mitges com les de la fotografia. Mitges que em feien i em fan parar boig (?) Alta, rossa, llavis petoners, cabells arrissats i al vent, d?origen centreuropeu, amb un físic generós i lúbric: que n?era, de bonica! I quin cos, el seu! Eren anys
Petit relat en dos actes: Lloc: una casa, al barri de Vallcarca, Barcelona. Escena 1: Papaaaaà! Ara, vinc. Papaaaaaà! Que vinc. Què vols, bonica? Ejjust9ssskika (inaudible) No et sento. Que vui que dormisz amb mi. No, que no pot ser, que ens hem de llevar ?i, de seguit, aixeco la persiana-. Que no ho veus:
Era al metro, capbussat amb les "Bogeries de Brooklyn", d?en Paul Auster, i va i sento una veu gairebé perfecta. Talment com si fos un disc.. I no, que no ho és, de gravada. És real i és aquí. Alta com un sant pau, rossa, ulls humits i lluents ?de nostàlgia, pena, melangia-. Quines cançons,
Coi de dia. Sempre amunt i avall. Sense alè. Tu. Que rumia i remuga. Tarda curulla de núvols. Rambla de Catalunya/Aragó. A tocar de la Fundació Tàpies. Ell espera que el semàfor li deixi mudar de vorera. Percep, no el veu, no, que algú papalloneja a prop seu. Gira el cap a l?esquerra. El té
Vejam, els propers dies i setmanes, vull: Enllestir el meu darrer llibre, el que fa cinc -un gran drama humà, el delit per un gran somni- (me’n cal parlar amb tres testimonis, l?un viu a tocar de Suïssa, i enviar-ne el manuscrit a les senyores i senyors editors). Anar a La Central a comprar "King,