Visita al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona-CCCB -dirigit per en Josep Ramoneda-, que trobo encara tancat i barrat. Per fer-hi temps, faig un tomb per allà. M’acosto a una parròquia regentada per l’Opus Dei, i, sorpresa, faig diana (…) Topo amb el mossèn. El veig de lluny estant. M’aturo, simulo que miro unes obres, i l’observo amb
Fa uns pocs dies que el meu rellotge fa el ronsa. Ara, s’endarrereix dos minuts; ara, 10, ara, 45 minuts. I jo, que sóc animal puntualíssim, m’esvero i m’estirasso els cabells (…) Sabedor que els grans magatzems fundats pel no menys gran Ramon Areces, que va acollir i pujar les òrfenes germanes Koplowitz, i dut,
Al costat de casa hi ha una finca nova de trinca. Un dels seus residents, un xicot solter, de professió lliberal, sempre amb les camises ben penjades i desades, l’ordinador encès i pampalluguejant, i un pis que s’endevina pràctic, endreçat i minimalista, ha rebut una visita estable i llaminera (…) Fa pocs dies, s’hi instal·là
Mira que m’hi esforçat, però no m’he en sortit: Marieta, d’”El meu país d’Itàlia“, ha fet més que una llisteta una senyora llista per quan giri visita, aviat, a New York. Un dels seus desigs era: “Anar amb un vestit llarg a un concert de Tony Bennett al Radio City Music Hall (mentre nosaltres estarem allà
Dues xicones es troben i una li diu a l’altra: “Oye, tía, ¡vaya par de tetorras!”. Són quarts de tres de la tarda, dimecres, al bell mig de la Rambla barcelonina, i la que exclama, grapeja, ostensiblement i goluda, la robusta estructura pectoral de l’altra mossa (…) La posseïdora de la dita conformació hortofrutícola –que
“Esto es Barcelona: maricones y lesbianas. Solamente. Solamente, en Barcelona, maricones y lesbianas” (…) Dissabte 4 de juliol: petit, escarransit, antic immigrant, empenyent un carro amb rodes, un rodamón se’m posa al costat i m’esbomba la frase suara ressenyada. No puc evitar de dibuixar-hi un ampli somriure. Efectivament, acabem de veure una colla jove
. Senyor, senyor. Escolti’m, senyor. Oi que em donarà, sisplau, alguna cosa per poder alimentar el meu bebé?! (…) La veu, la situació, em produeix una fonda i intensa fiblada. La senyora és vestida amb correcció. Amb nadó immaculat de pocs mesos. Res en el seu aspecte indica que sigui cap professional pidolaire. La seva
La meva menuda, parlava, durant una passejada el passat cap de setmana, sobre si el jesuset alça, sobre si el jesuset gira (…) quan, de cop i volta, vam passar davant d’una botiga, al carrer d’en Xuclà, al cor de Ciutat Vella, ben curulla d’imatgeria religiosa. Allà, dintre d’una finestra-aparador, una seglar amb aspecte de monja,
Dilluns 2 de febrer, en el seu apunt a Vilaweb titulat “La casa de poeta, a Barcelona (W.G. Sebald) -1-, el blocaire va perpetrar un text tot atribuint-ne l’autoria al famós escriptor de culte W.G. Sebald (…) Efectivament, tot parlant de l’estada barcelonina del gran poeta nicaragüenc Rubén Darío, Meroño atribuïa un llarg paràgraf a
Rellegint el gran Sebald, aquell escriptor que no se sentia còmode amb la seva pàtria alemanya i que per això no hi tornà, he descobert a “Die Ausgewanderten” –“Els emigrats”, en traducció catalana de Griselda Casassas, unes poques frases dedicades a l’estada barcelonina del poeta Rubén Darío, les quals no me’n puc estar d’exhumar (…)
En un article curull de sentiment, mestre Blesa anuncia que, després de 3 anys, abaixa la persiana del seu/nostre bloc “Josep Blesa Morante. Ho aconseguirem segur”. I la notícia em produeix una pena infinita (…) No conec personalment en Josep, amb poca gent, però, m’he trobat tan estretament lligat en la distància. El fet
Conversa prometedora; nova aventura a l’horitzó?. “Laura” d’Otto Preminger, tot un regal. En bona companyia: el “Watusi” del malaguanyat Francisco Casavella (…) Al barri, tot en ordre. Cases amb llum, arbres nadalencs, sopars en família imaginats. Més llum que d’habitud. Silenci. Nit en pau i de pau. Oratge agradós. Ni gota d’aire. Ningú pels carrers
. Tu qui creus que hi guanyarà, el Barça o el Madrid? . Jo?, el Barça! (…) . Què ets del Barça, tu? . No, però vull que guanyi. . Jo també penso que guanyarà el Barça. Saps per què? Perquè el president del govern espanyol és del Barça. I els arbitres, sempre fan que
Amb permís de can Vilaweb, no m’he pogut resistir a la bellesa d’aquesta instantània (…) La gran i mítica muntanya catalana, vista des de Marsella, la vila del gran Jean- Claude Izzo. El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
I jove i de cos esvelt i actitud desmenjada i absent (…) Et veig aquest matí d’estiu tocatardà. Al bus metropolità. Tu fent com si miressis el paisatge. Brusa sense mànigues. Cabell un pèl humitejat i al vent. Faldilla curta. Dona joiosa i cansada de la perpètua i obsesiva observació masculina. Bruna, la pell. Cos