Dia feiner, però (…)
festiu, la família comanxe emprèn viatge cap al parc Zoològic de Barcelona.
Abans, però, a toro assegut li cal anar a adquirir forment. Unes barretes que combinades amb tomàquet i oli i xoriço, formatge, pernil dolç… donaran lloc a menús prou mengívols.
Tot és a punt i el cap indi i les dues nenes fan camí vers el parc. La família baixa a Via Laietana i prenen carrer Argenteria avall. A mà dreta, l?antic edifici del sindicat vertical franquista ?d?afiliació obligatòria i que n?aplega empresaris i (sic!) treballadors, pura ficció carnavalesca-. Veig que ja no hi és, aquí, l?escola d?adults Manuel Sacristán, i que CCOO és a pic de mudar-se, l?edifici té tares tècniques ben remarcables i cal desallotjar.
Més avall, a l?esquerra, hi ha l?antic local de Zeleste, una sala de música ben especial i d?anomenada durant els anys 70 i 80. En arribar a Santa Maria del Mar ens hi endinsem en aquest temple prou més bonic i abellidor que la seu catedralícia oficial-. No ens volem perdre, tampoc, el fossar de les Moreres. En toro assegut fa cinc cèntims a les nenes sobre la significació nacional d?un tal indret.
El primer que trobem en arribar al Zoo és l?espai, un petit coll, de cabres i aligots diversos. Després anem a l?aquari on fem cua per veure els dofins. L?espectacle, d?allò més concorregut, no té preu: amb tot de saltirons i giragonses de part d?aquests intel·ligents mamífers. Li sorprèn al cap indi que tot l?espectacle compti amb locució en espanyol. No li hauria pas de sorprendre, però. Aquí, tot és xaruc i desnaturalitzat, no és, no som, ni carn ni peix.
Ossos. Foques. Lleons. Tigres. Micos. Goril·les. Ocells multicolors… passen davant dels nostre ulls. Arribat un moment, la família comanxe entrelluca un trenet que gira visita a tot el recinte. I sense fer-s?ho dir dos cops, l?agafa i té temps d?escolta les distretes explicacions poliglotes del conductor-guia.
La comanxe més menuda s?encaparra que vol pujar als ponis. Dit i fet. A continuació dinen.
Sorprèn la comitiva, que el parc infantil tingui uns estris humidificadors els quals expel·leixen aigua per tal de refrescar l?ambient ?fet i fet, els barcelonins no ens estem de res!-.
Durant la tarda, el Zoo es buida considerablement. Hom té oportunitat d?assaborir una altra noció del temps i de l?espai. El sol, apaivagat, ja no crema i el cansament obliga a anar més a poc a poquet. Des de la plaça de la dama del paraigües ens capfiquem en tastar, goluts, aquesta tarda temperada, més silent i esbargidora.
Un petit monòlit ens fa avinent que el Zoo fou fundat el 1892. Que ocupa 12 hectàrees de l?antic espai habitat per la fortalesa felipista que mantenia vigilada i dominada la nova Barcelona espanyola. Són 4.000 les bèsties que hi resideixen, les quals hi pertanyen a 400 espècies diferents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!