Pere Meroño

Veient un gran film del gran (?)

Raoul Walsh , he pensat i repensat sobre el que fou el meu servei d?armes a l?exèrcit espanyol.

Aquell llunyà 1979 el sorteig va fer que tots els nats el 14 de maig anéssim a petar a les Illes Canàries.

La recollida del farcell la férem al quarter Jaume I de la ciutat comtal, edifici que acull, avui, diverses facultats de la Universitat Pompeu Fabra-UPF.

El cas és que un mes de gener vàrem sortir en tren en direcció a Saragossa on fórem allotjats, una nit, al campament de San Gregorio. L?endemà, en avions militars, 3 hores llargues, viatjarem a Tenerife. Des de Santa Cruz Tenerife, camions militars ens desplaçaren fins al Centre d?Instrucció de Reclutes-CIR. Un complex situat més enllà de la refineria de petroli i d?una empresa de tabacs, damunt d?un alt penya-segat des d?on albiràvem, a la perfecció, l?illa de Las Palmas, situada a dotzenes de quilòmetres.

Políticament, servidor militava llavors al PSUC. L?uniforme no m?impedí, però, de fer determinades coses. D?entrada, i ja instal·lat al regiment d?infanteria Tenerife 49, davant per davant de l?aeroport de Los Rodeos, a La Laguna, el primer dia de sortida vaig retre visita als companys del Partit Comunista de Canàries-PCC.

A la meva companyia hi havia un advocat d?Algesires, membre del Partit Comunista d?Espanya, amb el qual vaig signar una carta en nom de la il·legal Unió de Soldats Democràtes-USD (la qual agrupava soldats i mariners militants de partits d?esquerres). La carta vindicava els drets democràtics de la tropa, i fou publicada al setmanari pro-PCE "LA CALLE".

També a la companyia, vaig gaudir del tracte d?un company tinerfeny, membre del Partit d?Unificació Comunista de Canàries-PUCC ?escissió maoista de l?agrupació universitària del PC canari-, i del Sindicato Obrero Canario-SOC, bressol del sindicalisme nacionalista d?aquell país.

Un altre dia, d?uniforme, vaig assistir a un míting dins la Universitat de La Laguna, de la Unión del Pueblo Canario-UPC ?enyorada plataforma del nacionalisme d?esquerres-, amb la presència del llavors diputat Fernando Sagaseta.

Vaig relacionar-me, també, a estones lliures, amb estudiants residents en un pis on era amablement acollit. Tots ells pertanyien a diverses organitzacions de la UPC i a moviments socials nacionalistes ?els sindicats obrers i d?estudiants, la coordinadora feminista …-.

Finalment, i entre els records de caire polític, dues notes més ?un altre dia parlaré d?altres assumptes lligats a la meva "mili"-.

Vaig assistir al congrés constituent del Moviment de Izquierda Revolucionaria del Archipiélago Canario-MIRAC, formació infantada a partir de la refundació del PUCC. Tant el PUCC com el MIRAC, perquè ens entenguem, eren afins al Moviment Comunista-MC atès que aquest partit sorgit d?una escissió d?ETA no tenia pas implantació a Canàries.

Finalment, vaig mantenir contactes amb un dirigent "lagunero" del Partit del Treball-PTE ?on hi milità en Josep Montilla-. El principal partit espanyol i català d?extrema esquerra , d?orientació maoista, i que llavors vivia una crisi terminal. Un sector de la direcció ?encapçalada pel carismàtic Eladio Garcia Castro, de sobrenom "Ramon Lobato", va perpetrar el document: "Una nueva fuerza para una nueva civilización", tot defensant la seva refundació en clau de Partit Radical a la italiana.

Va ser un temps, en el camp polític i de pensament, de mirar d?estar al dia, com veieu. Amb visites, converses, i lectures. Moltes lectures: EL VIEJO TOPO, MATERIALES, LA CALLE, EL ECOLOGISTA, MUNDO OBRERO?-.

Cal dir que les primeres eleccions catalanes m?agafaren allà. No hi vaig poder votar. El meu vot, està clar, hauria anat a parar al PSUC, les llistes del qual eren encapçalades per l?independent Josep Benet. Un PSUC que assolí el seu sostre electoral amb més de mig milió de sufragis, el 19%.

Finalment, també en vaig parlar i en vaig sentir molt a parlar, de l?Antonio Cubillo, l?antic líder del PCE a Canàries, el qual creà el MPAIAC, una organització armada d?alliberament nacional, la qual dirigida des d?Algèria, i que féu molt de soroll durant els anys 60 i els 70. En Cubillo acabà sol i amargat i patí un atemptat pel que sembla promogut des del Ministeri de l?Interior del govern espanyol c’UCD dirigit per en Rodolfo Martin Villa.