Un jurat presidit per Ferran Adrià m’ ha atorgat al “Premi Nadal” de gastronomii per l´obra de “divulgació gastronòmica” i, especialment, l´enciclopèdia en 4 volums “La cuina. Cuina tradicional sana” (Mediterrània Edicions Culturals). He tingut el goig de compartir aques guardó amb alguns dels cuiners que més admiro, per la seva defensa de la cuina
Com cada any, imparteixo un curs a la Universitat de València (novembre) dins un cicle dedicat a alimentaicó i ciència: som allò que mengem, però sabem el que mengem?. ALIMENTACIÓ SOTA CONTROL Dietes, alimentació sana, codis religiosos i aliments perilosos. De la salut a l´ortorèxia. Preàmbul.- L’obsessió per una alimentació sana, que pot arribar
Aquest cap de setmana vaig a la Selva Negra…M’ hi esperen uns amics. A Baden Baden i a Albstadt- en plena Selva Negra- els amics em preparen Badisches schäufele (cuixot de porc fumat), i un pastís de cireres de la Selva Negra. Tot ben regat amb cervesa i un dels excel.ents schnaps (aiguardents) alemanys. És una
A vegades la vida ens porta curioses i agradable casualitats: com és ara el fet de compartir premi amb tres dels meus cuiners més adimirats i dels quals n’ he parlat sovint; en Carles Gaig , en Fermi Puig i en Carles Abellan que, sabent innovar, han mantigut i potenciat el respecte per la cuina
Sense país, sense llengua- i fins i tot sense història- no hi ha cuina: la cuina desl Països Catalans té tot això, però ara corre el risc seriós de perdre la llengua- el món de la rstauració no compleix la mínima llei d´ús del català- i amb històries com la “dieta” mediterrània, la fusió, la cuina
Avui a Calonge faig el pregó del vi novell, del quel us en transcric un fragment. ELOGI DEL VI NOVELL Francesc Eiximenis, autor medieval del preciós i precoç manual (únic a l’Europa del seu temps) Com usar bé de beure e menjar, ens fa una descripció que podria convenir al vi novell de Catalunya:
Es calcula que un guia turísitic oficial atén, durant l´any, unes 8.000 persones; aquest dijous imparteixo un curs intensiu a una trentena de guies de Catalunya organitzat per la UdG i la Generalitat de Catalunya a Barcelona-amb la qual cosa almenys 240.000 persones es beneficien de les seves explicacions. Pel meu compte, intento explicar la nació
Un vi, per ell sol, no és res: per a mi, forma part d’ una cultura i aquesta cultura icnlou el menjar. Estic donant un curs sobre Maridatge de plats i vins a l´Escola de Turisme i Diorecció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb uns alumnes molt aplicats (Turisme, Direcció Hotelera, etc.). Intentem
El nom fa la cosa?.és el mateix dir-se Fernando que Ferran?. DE FERNANDO A FERRAN L`any 1992, l´editorial Emúries- en la qual jo hi dirigia la col.lecció gastronòmica “Bona Vida”- em va encarregar la redacció del “llibre” de Fernando Adrià (és a dir, de fer-ne de “negre”) que es titularia El sabor del mediterrani. Aquest
A la UCE de Prada, el dia 20, al tendal, hi presentarem el llibre El convit del Tirantt. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià. A més, s’ hi servirà un “vi grec”- el de més prestigi a la seva època, o sigu, un vi dolç o de licor natural. Jaume Fàbrega El
Com cada any, estic a Artà , i no per amagar-me en cap cova, ni per anar a la platja, sinó per participar al Campus Universitari de la Llengua Catalana Per tercer any acudeixo a una cita llaminera: el VII Campus Internacional de la Llengua Catalana que s’ esdevé a Mallorca, Catalunya i Principat el
Aquest és el tema que desenrotllaré aquest any a la Universitat d’ Estiu de Prada, del 15 al 24 d’ agost. El taller forma part de l´oferta de la UCE, per tant val la matrícula general però, igualment, és d’ assitència lliure, cosa que de fet, es pot veure cada any i em complau molt.
A Girona i a la Catalunya Nord abricocs, a Catalunya albercocs, a la Costera- gràcies Toni-, ambercocs: noms preciosos. Gracìes a na Victòira- “El pe`ndol de petites oscil.lacions”-, a Toni Cucarella- blog del mateeix nom- i a “Espai proi” peels vostres comentaris i informacions, i per recoradar-me que an aquest amteix blog (categora RECEPTES) hi
En francès- i crec que també en occi`ta- posar-se a viure en una nova casa es diu “pendre la crémaillere” He penjat la cremallera, és a dir, els cremàstecs, clemàstecs (com diem al Pla de l´Estan), cremallera, etc., el ferro que al foc a terra servia per penjar les olles i peroles. cosa que significa,