Quan parlem del Pirineu català, ens referim a la muntanya que uneix un mateix país Catalunya, separada de forma violenta i artificial per Espanya i França. LA CUINA DEL PIRINEU CATALÀ A la Maison du Languedoc-Roussillon de Barcelona, ha tingut lloc la presentació del llibre La cuina del Pirineu català, a cura dels propis autors,
Els amics del casal Jaume I celebren de nou la Granyonada. Hi tornaré a ser, amb una conferència i compartint la taula i amistat, el dia 19 de desembre.Els granyons és el nom que es dóna a Crevillent al blat picat, pelat, de coure, escairat, molinat, arròs de la terra (Menorca), un aliment abans força
Als amics que inclouen comentaris= que tan agraeeixo. no els puc contestar un per un, ja que el nou “codi de comprovaciço” d- aquest servidor es impracticable. O s ha de tenir molt bona vista.
No oblido les respostes dels amics -o no tan amics- que segueixen el bloc, però cada cosa al seu temps!. De totes maneres, em són utilíssimes per modelar-lo una mica més al gust de tothom i, per tant, les agraeixo molt.Per tant, amb més detall, contestaré, pròximament, alguna pregunta o observaió.la del “bitxo”, per exempel:
Som el que mengem? Sabem menjar? Coneixem els aliments? Com sobreviure davant el bombardeig mediàtics d’ aliments “bons” i “dolents”, “dieta mediterrània” i “dietes-miracle”?. Tot això ho veurem al curs “Som el que mengem” que imparteixo a la Universitat de València a partir del dilluns (Departament de Química Inorgànica). SOM EL QUE MENGEM 1.L’ alimentació
Del diàleg establert entre ALEIX, ANÒNIM, MARISA, TONI DELGADO i altres que potser en deixo, n´extraiem unes fantàtiques conclusions, que comparteixo:-en bona part, la cuina d’ avantguarda és una mauleria…com diu en Toni “quan més grans és l’ enganyifa, més adeptes té”. Això passa també amb la dieta idiota, és a dir, la “dieta mediterrània”.
A tots els comentaristes del meu blog, un gran agraïment! És així com avancem i com m’ informo.Haig de dir que SEMPRE llegiexo els vostres comentaris, pero em sap greu, sovint, de no poder-los contestar- excepte quan és una petició explicita (recepta, comentari, etc). Haig de dir que aquest servidor no té un sistema àgil
Avui, a les 7,30, a les COTXERES DE SANTS, llegiré aquest pregó que, amablement, m’ han encarregat els organitzadors. Molt agraït! <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:2 4 5 3
Sembla que algú- potser en Carles Monnt- no coneix la mecànica del blog (o dels blogs o pagines web: en tinc quatre, en català i en diverses llengues): no es contesten els missatges perquè apareixen en un article antic, no per voluntat de no fer-ho;el qui sap com funciona, ho escriu a l’ article actual
El feixbuc (,’agrada me´s que feisbuc) obre unes grans possibilitats de comunicaicó, també per als blogs (facebook jaume fabrega, colom). Hi penjo aquest blod i dos més- gastronomia catalana i catalan cooking- destinats a difondre arreu dle món la cultura, la gastronomia i esl vins de Catalunya. Aqiests dos bolocs són multilingües: espanyol, anglès, italià,
L´entrevista, vell gènere de la premsa- que quan jo feia de periodista havia cltivat- explica no solament com és l´entrevistat, sinó també l´entrevistador. La novetat actual són les entrevistes digitals, tant per edicions digitals de diaris com per portals, pàgines, etc. Entrevista amb Jaume Fàbrega, gastrònom i escriptor “La cuina catalana és la més
Als súpers hi ha tres o quatre marques de “queso de Burgos” i potser cap de mató; hi ha “cuajada”, però no recuit, o brossat, o brull, hi ha xoriço però no llom embotit, o camallot, o botifarra de ceba…L’estat imposa, directament o indirecta, el seu sistema alimentari. Això, així com els processos de resistència
Avui participo en una taula rodona sobre el futur de la cuina amb Emili Piera (“Levante”, etc.) i Vicente Todolí (director de la Tate Modern Gallery i autor del darrer i famós llibre sobre Ferran Adrià com a artista).Al mateix tmeps, a la cloenda del congrés Convit, I Congrés de Serveis Lingúistics de territoris de parla
Hi ha una obra de referència sobre la cuina catalana?. Ens hem de refiar de la gran obra de referència culinària, el Larousse Gastronomique?. Un lecot ho pregunta, arran de de l article “Cuina catalana. Connais pas!”, on reflexiono sobre la desinformació que hi ha sobre la nsotra cuina. Mal m’ està dir-ho, perdonin la
Francesc Eiximenis, el primer escritor europeu de vins, ens diu que n’ hi ha d’ hivern i d’ estiu, tal com partica el seu “Golafre eclesiàstic”, un gurmet vinòfil del segle XIV Això i molte altres coses explico al Curs de Vins i Maridatge que estic impratint a la Universitat Autònoma de Barcelona aquesta setmana;