A la UCE de Prada, el dia 20, al tendal, hi presentarem el llibre El convit del Tirantt. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià. A més, s’ hi servirà un “vi grec”- el de més prestigi a la seva època, o sigu, un vi dolç o de licor natural.
Jaume Fàbrega
El convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià
(Premi d’ Assaig Sant Miquel d’ Engolaster-Andorra).
Què tenen en comú Mestre Robert (“Ruperto de Nola”, en castellà), el cuiner europeu més famós de la història medieval i Ferran Adrià?. Ambdós són dos genis que revolucionen la cuina i que s’ anticipen i superen el gust del seu temps. Mestre Robert és el primer coc europeu que parla en primera persona, opina i és conscient de la seva importància cultural i social. Se’l disputaven totes les corts itàliques del Quattrocento, però com a xef actuava al palau reial de Nàpols, la cort més refinada del seu temps
Els 10 famosos punts de la revolució culinària d’ Adrià, analitzats en aquest llibre, concorden amb aspectes apuntat, fa 500 anys, per Mestre Robert. És objecte d’ obre de gran èxit, com la novel.a El banquete, d’ Orazio Bagnasco i d’ apropiacions indegudes per part d’ Espanya.
En aquest assaig, partint de la situació actual de projecció internacional de la cuina catalana, s’ analitza com s’ ha arribat a aquesta situació i es constata, documentalment, que a la Baixa Edat Mitjana la cuina catalana ja va tenir aquesta projecció internacional, ja que era considerada- des d’ Itàlia, primer amb la cort de Nàpols i després amb els Borja-, cuina de referència.
També es documenta el mateix en el terreny de l’ enologia, cosa que ha reafirmat el més important historiador l´historiador del vi, Hugh Johnson (Historia del vino), que també constata que el primer llibre sobre vins i el primer crític de vins són catalans (Arnau de Vilanova i Eiximenis, respectivament)
El llibre documenta el món dels aliments medievals- què es menjava, com es cuinava, les espècies i el sucre- i com es menjava, és a dir, l´apassionant tema de al comensalitat, formes de menjar i normes socials i comportament a taula: s’ hi explica com els propis reis participaven amb passió en aquesta qüestió.Es documenta, de forma esxhaustiva- contradint el que diuen les publicacions en espanyol. Sobre la primacia catalana en l´us dels coberts, tovalles, taules i menjador.
S’ hi parla de la cuina religiosa, de la popular i de la reial, i s’ hi estudia el refinat món gastronòmic reflectit er documetns reials, papals o literaris- com el Tirant lo Blanc-., que es relaciona amb el Quixot de Cervantes, que s’ hi inspira explicitament.
Uns reis gurmets, a més, que s’ interessaven per la cuina afrodisíaca- així s’ estudien les cartes amb menús de Joan II a la seva muller.
Igualment s’ hi tracta el tema de la religió i la cuina- del judaisme i l´islam al cristianisme- i s’ analitza també la cuina des del gènere, una perspectiva sorprenent feta des de l´antropologia.
S’ hi traça, també, un paral.lelisme entre els conceptes dietètics medievals i els actuals, en relació a l’ estètica, el sexe i la salut.
En síntesi, el llibre planteja amb un enfocament innovador, una diàleg interactiu i també intercultural entre la cuina històrica i medieval- així comi les aportacions de jueus, càtars, islàmics, etc. i l´actual cuina catalana, tant la tradicional com la d’ autor, i en cerca les seves arrels , evolució i raons de la seva sorprenent projecció internacional tant a l´Edat Mitjana com avui.
SUMARI. Introducció.Del comport a taula i dels menjars delicats
I. COM ES MENJA
1.La litúrgia de la taula
2.Convidar, compartir i saber menjar
3.L’ ordre del món
4.Menjar com els reis
II. EL QUE ES MENJA
5.Golafres i gurmets
6.Menjars forans: el mercat, la plaça i el tendal
7.Convits comuns i de festa
III. MENJAR, CLASSE I FESTA
8.El món i la taula
9.El convit, la festa dels sentits
10.L’ espectacle del menjar
11.L’hostal, la posada i l´alberg
IV. PERQUÈ MENGEM EL QUE MENGEM
12.El poder i la carn
13.La carn i el vi
14.Carn i molt més
15.De salses i rostits
16.La jerarquia de la carn: permès i prohibit
V. CUINA I GÈNERE
17.Les dones i la taula
18.La cuina dels homes
VI. ELS ALTRES MENJARS
19.Més enllà de la carn hi ha vida
20.El pa, del blanc al negre
21.Dels menjars delicats
22.Confits i ventositats
23.Vins i altres begudes delitoses
VII. INTERLUDI INTERNACIONAL
24.El tinell, escenari del convit
25.Refinaments catalans a Itàlia
26.El petit secret d’ Alexandre VI
VIII. RÈGIM, SALUT I SEXE
27.Dietètica i apologètica
28.Dietètica i estètica
29.Medecines per endreçar la verga
30.La taula i el llit
Del mateix autor:
La cuina catalana a través dels temps (vol. IX de La cuina Catalana, Edicions de l´Isard, 1995)
La cuina medieval. A taula amb Francesc Eiximenis (Ajuntament de Girona- Institut d’ Estudis Gironins, Girona,2000)
Taronges de Xàtiva. Cavallers, cuiners i papes (Matéu Editors-Ajuntament de Xàtiva, 2007. Premi C. Sarthou d’ Assaig).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!