Avui a Calonge faig el pregó del vi novell, del quel us en transcric un fragment.
ELOGI DEL VI NOVELL
Francesc Eiximenis, autor medieval del preciós i precoç manual (únic a l’Europa del seu temps) Com usar bé de beure e menjar, ens fa una descripció que podria convenir al vi novell de Catalunya: “lo vy aquell deu ésser ffi, fresch, fret, fort, flayrant o fragant, formigalejant o saltant”.El vi novell, en efecte, és “fi, fresc i fred, fragant i saltant“.És l’expressió més directa de la terra que l’ha vist néixer, de les vicissituds que ha sofert i de la capriciosa climatologia; resumeix les angoixes i les alegries del pagès, i se’ns ofereix com una primícia estacional que ens fa passar millor la Tardor i l’Hivern: ja que, en paraules del mateix Eiximenis, “lo vy ha estat creat per a donar alegria a l´home”. Al mateix temps, el gran metge i dietista Arnau de Vilanova, del segle XIII; recomanava el vi novell per a la salut. Però segles abans, els grecs havien aportat a l´Empordà la cultura de la vinya i del vi “matèria de meravelles”, segons l´escriptor roma Plini– que era consagrada a Dyonisos (el Bacus romà) i es representava amb una branca de pi. Per això als Països Catalans, durant segles, s’ anunciava el moment d’ encetar la bóta del vi nou, per Sant Martí de novembre, penjant una branca de pi a la porta. D’ aquí venia la dita: “on hi ha un ram hi ha mam, i si és de pi, hi ha bon vi”. Ara és Calonge i els seus pagesos els qui mantenen aquesta venerable tradició del vi nou; no és estrany que sigui aquí, a l´Empordà, i en aquest terme on,justament, s’ hi ha conservat el “vi de grecs” que homenatja l´origen clàssic d’ aquesta cultura. Que des de Calonge doncs,puguem dir a tothom: “on hi ha pi, hi ha bon vi”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El vi nou te el seu encant, com la cuina de temporada
i s’hauria de potenciar el tast d’aquest vins que tan be descriu Francesc Eiximenis
Els francesos en fan gran propaganda del seu vi nou. I aquí, que en fem? A les comarques del sud es va crear la ruta del xató. Així com les calçotades funcionen molt bé. No seria bo, també, de fer lligar una cosa amb l’altra? Que els restaurants de la ruta del xató i les calçotades oferissin vi nou de la terra amb el mateix paquet? I en fessin propaganda? I els restaurants de les altres comarques també podrien adaptar els menús al vi nou de la seva zona. Per què els catalans som tan imbècils i ens estimem més el de fora que el de dins?
dissabte vaig anar a la festa major de Porrera, per assistir al tast de vins del poble. L’estil popular de la festa em plagué d’allò més. Però em vaig fer una pregunta. Podria ser que la festa tingués una arrel vitivinícola? Per celebrar el vi novell? Ara, com que el Priorat genera pocs vins sense criar, el que vàrem tastar eren 2005 i 2006, majoritàriament, però en cap cas joves.