A vegades la vida ens porta curioses i agradable casualitats: com és ara el fet de compartir premi amb tres dels meus cuiners més adimirats i dels quals n’ he parlat sovint; en Carles Gaig , en Fermi Puig i en Carles Abellan que, sabent innovar, han mantigut i potenciat el respecte per la cuina tradicional, “l´úniica que va la pena conservar”, com va escriure Josep Pla. Poden fer un excel.lent escudella, un perfumat suquet o una versió del pa amb oli o vi.
Aquests cuiners han rebut el premi Nadal de gastronomia per preservar el patrimoni culinari català, i jo mateix per la “divulgació gastronòmica”. Aquest premi serà llura per Ferrant Adrià- president dle jurat- el dia 30 a l´Hotel Barceló Sants de Barcelona.
Aquests premis es concedeixen des de 1999 i els atorga l´Institut Català de la Cuina , presidit per Xavier Mestres,i la Fundació Viure al Mediterrani.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“l’única que val la pena conservar”, demolidor. Avui he dinat un “platillo” fet amb llom, costella de porc, botifarra i pollastre, que hi cantaven els àngels. Si de debó aquests existissin s’haurien llepat la punta de les ales. En aquests temps d’incertesa els francesos ho tenen més ben resolt que nosaltres, l’oferta del “plat del dia” és un gran invent, més barat que un menú i, si està ben fet, suficient en tots els aspectes. Aclariment: el “platillo” ha estat d’elaboració pròpia. Amb els horaris que faig soc de plat únic. No estaria malament que parlessis del tema.
Toni
que se’n sap del restaurant que ha d’obrir en Fermí Puig a Barcelona de cuina estrictament catalana tradicional? N’espero molt. Ell va dir que seria “taliban” en l’aspecte d’oferir estrictament cuina catalana tradicional de temporada.