Adam Majó

Segurament aquest nom no us diu res. Tot i ser el president de la tercera administració en pressupost, després de la Comissió Europea, el govern del Regne i la Generalitat, de les que ens afecten directament. Aquest senyor  presideix la Diputació de Barcelona, amb un pressupost de 719 milions d’Euros, dels quals 225 són per personal (inclosos els 3 destinats als alts càrrecs); malgrat això, no s’ha presentat a cap convocatòria electoral, ni ens ha explicat mai que pensava fer. Ocupa aquest important càrrec (el seu predecessor va arribar a ser el polític català més ben pagat) per decisió única del partit al que pertany.

No t’adones de fins a quin punt la Diputació té poder i influència fins que no segueixes una mica de prop el funcionament d’un ajuntament. En el cas de Manresa, per exemple, no hi ha ple o Comissió informativa en la que no s’aprovi algun tipus de dictamen destinat a aconseguir una subvenció de la Diputació, o a fer un estudi, finançat per aquest mateix organisme, que és requisit indispensable per a participar en un determinat programa, també seu, que si que compte amb recursos directes. Que després aquest estudi no se’l mirarà ningú? És molt possible, però sí cal fer-lo per aconseguir la inversió, es fa i punt. A ningú se li pot escapar que la opacitat i la manca de projecció pública, com passa amb les diputacions, no són la millor manera d’evitar el clientalisme o el partidisme alhora de repartir diner públic.

Dic això perquè, darrerament, la difícil situació econòmica en la que ens trobem ha portat a més d’un a reclamar que es simplifiqui l’estructura de l’administració. El fet és que la superposició de governs diversos -ajuntament, consell comarcal, vegueria(?), diputació, Generalitat, estat i UE- sembla del tot excessiva i poc operativa. Dos són, d’entrada, els nivells on els canvis són més necessàries. Un és l’estatal, on caldria prescindir de la institució que ens ofereix una relació impostos pagats/ serveis obtinguts més nítidament desfavorable: el Regne d’Espanya. L’altre és, precisament,  el regional, en el que caldria establir, d’una vegada, les vegueries, que haurien d’adaptar-se millor al territori i substituïr, tant les províncies (diputacions), com els  consells comarcals (admetem-ho, no han acabat de funcionar). No cal dir que el president de la vegueria (el veguer o la veguera?) hauria de ser escollit en unes eleccions ordinàries. Si el senyor Fogué, o qui sigui, volgués el càrrec, hauria de donar la cara i explicar-nos quin és el seu programa.