Adam Majó

Xuts a pals

21 de febrer de 2009
99 comentaris

L’Oriol

Parteixo de la suposició, encara no confirmada, que la CUP no presentarà candidatura pròpia a les eleccions europees del 7 de juny. L’experiència d’ara fa quatre anys, la manca de consens i la limitació de temps, així m’ho fan pensar.
En aquest cas, la meva proposta és, serà, si trobo la comprensió inicial necessària, donar suport explícit a la candidatura de l’Oriol Junqueras, dit d’una altre manera, demanar el vot per ERC. Ni més ni menys.

Que és que m’he oblidat de tot el què ha fet aquest partit per desactivar i fagocitar l’independentisme combatiu des de principis dels anys 90? No, en absolut. Que és que no veig que la seva obsessió per participar en governs i  institucions diverses els ha portat a avalar i justificar l’actual marc legal emanat –de pirineus en avall- de la constitució del 78? Ho tinc claríssim. Que potser vull passar per alt que després de 5 anys i mig al govern de la Generalitat, els resultats concrets, en mesures que millorin la qualitat de vida de les classes populars i que ens facin avançar cap a la independència- són mínimes? Ho tinc molt present. Així, quin sentit podria tenir demanar el vot per una persona que es presenta a les llistes d’una organització política amb la que, ara per ara, me’n separen tantes coses? Doncs ell, l’Oriol. Dubto que ningú que hi hagi treballat o que hi hagi coïncidit en algun dels centenars d’actes, xerrades i activitats en les que en Junqueras ha participat, posi en dubte el seu compromís amb el país i la gent que hi habitem. Un compromís sincer i, anava dir, desinteressat, però no ho dic perquè sempre hi he vist un interès claríssim, el de impulsar i reforçar la lluita per l’alliberament nacional. I sempre des d’un punt de vista clarament d’esquerres i anti-imperialista, però allunyat de clixés, anàlisis simplistes i doctrinarismes varis.
Als parlaments europeus –a Brussel.les i a Estrasburg- un diputat més o menys difícilment decantarà majories, ara bé, una persona, amb capacitat, temps i mitjans, per contrarestar la imatge distorsionada i perillosa que donen en Vidal-Quadras  i companyia és , no interessant, sinó vital, indispensable.
Ara que de forma precipitada i un xic confusa s’ha muntat una manifestació a la capital Belga i que sembla que comencem a entendre que el procés cap a un estat propi necessita, sinó la col·laboració, si al menys una certa comprensió internacional, ara, no ens podem permetre el luxe de desaprofitar la feina d’un militant, perquè l’Oriol és un militant, en un àmbit com aquest.
Que això, demanar el vot per ERC el 7 de juny, pot perjudicar a la CUP? Potser si, no ho tinc tan clar. Podria ser fins i tot una bona ocasió per demostrar que nosaltres som diferents, que posem per davant l’avanç de la lluita, també en el front institucional, que els estrictes interessos de “partit”.

La gran rasa
28.02.2013 | 11.54
Salvem Barcelona
13.06.2017 | 11.37

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ara si que veig que les CUP només teniu pardals al cap, no gaire res més!

    Pel que ser, i ho se de bona font, les CUP no han volgut donar suport a la manifestació a Brussel-les: primer perque el manifest el donava l’Ernest  Benach, President del Parlament de Catalunya i no representava el Poble de Catalunya, i una vegada acceptat aquest punt vau donar l’escusa que això era una manifestació partidista, quan en realitat els que ho hem muntat, estem al marge dels partits polics. Alguns dels que hi ha son politics? és el mateix que si algu és del Espanyol o del Barça. L’important d’aquesta manifestació és el fet que el poble vagi a una i amb un sol crit, apart dels interesos dels partits politics. I les CUPs no heu volgut donar suport ni us heu sumat, molt trist, esteu al mateix costat que el psoe i el pp no donant suport aquesta reivindicació popular!

    Segon punt, demanar el vot de l’Oriol Junqueres està molt bé, i segurament no cambiarà gaire el panoramoa politic d’europa, però t’ho explico perque et quedi clar:

    Esquerra amb aquest candidat només s’ha desmarcat de l’aliança que fins ara teniem amb el PSOE d’en ZP, si es presenten sols, unicament és per saber el suport que encara tenen desprès d’entregar la Generalitat  a les ordres d’un partit gobernat des de Madrid, pots donar suport a l’Oriol, però aquesta vegada NO ES POT DONAR SUPORT A ERC sinò que els grups Catalans: CIU ERC I IC-V hem de recuperar el control Nacional del nostre Parlament, només junts, i aqui l’unic que et dono la raó, es que el poble em de pressíonar els politics perque ttambé vagin junts a Europa i Espanya per reclamar la llibertat de la Nació Catalana, i això, només ho faran els partits naciolistes, ni psoe ni pp!

  2. Estic d’acord, si la CUP no té prou capacitat, jo diria, inteligència política i valentia per projectar el seu discurs a la societat, haurem de donar suport a aquells que puguin sumar en la lluita per l’alliberament del nostre país, en aquest cas votar per l’Oriol Junqueres.
    Cert és que ens separen moltes coses d’ERC, més encara de CiU. El tripartit no ens agrada, la sociovergència menys. Un pacte ERC-CiU serà possible un cop CiU volgui pactar un referèndum per l’autodeterminació, però això quan ho faran?
    La CUP ha de tenir un paper important en la vida política de les catalanes i catalans i això passa per presentar-se a les autonòmiques, la seva no presència en el Parlament Català no només demostrarà la seva inmaduressa política si nó que serà la seva desaparició com a projecte polític. Els aires nous que ha donat en el municipalisme, els té que donar també en el Parlament, no podem ser autistes, no podem ser més okupes que els okupes, per ser independentistes i transformadors cal ser responsables i ja és hora que ho siguem.

  3. Dividit, aquest és el meu sentiment davant del tema. L’Oriol Junqueras és un patriota de pedra picada, i una persona d’esquerres. Si les eleccions fossin uninominals (sistema que no m’agrada gens) tindria el meu vot. Però en aquestes eleccions es vota als partits, i l’estratègia (?) d’ERC no és la meva. Sobretot el que m’emprenya més de tot aquest espectacle de les europees és que en aquest parlament de fireta sí que s’hi atreveixen a presentar candidats ferms, mentre en els parlaments on es legisla de veritat continuen presentant els mitgestintes habituals. I el més perillos de tot plegat és el risc de cremar intel·lectuals que fins ara eren un patrimoni valuós.

    I aquí entrem al quid de la qüestió: la sobrevaloració que es fa de la lluita institucional i del joc electoral. Tot ho acabem abocant al joc electoral, i no som capaços de valorar el pes d’altres àmbits molt i molt necessaris per avançar en el combat. I així ens va. Aquests d’ERC i CiU serien capaços d’ensorrar un sindicat nacional potent (si el tinguéssim) fent presentar els seus dirigents a una elecció qualsevol. Aquest és el problema.

    I clar, nosaltres, la CUP, ja podem anar repetint aquest discurs ja, que sempre surten els qui diuen que tot això només són excuses de covards, etc. Fins que no desterrem la idea que tota la lluita independentista passa per assolir una majoria al parlament del Principat i jugar-nos-ho tot a la carta d’un únic referèndum, molt em temo que no avançarem.

  4. Adam, s’ha de reconèixer que valentia no te’n falta. Però penso que en un moment com l’actual i, sobretot, essent el portaveu hauries d’actuar amb una responsabilitat escrupulosa. L’era internàutica i els seus blogs no t’eximeixen d’això. Un portaveu és un portaveu, aquí, a la Xina popular, ara i fa dos cents anys, i ha de saber que tot allò que expressi públicament serà pres com a “paraula de portaveu”.

  5. igualment considero super-inoportú que el portaveu de la CUP doni aquesta opinió i demanaria la retirada del post.

    I posats a fer tacticismes de cara a posicionar-nos a les eleccions europees, crec que, per molt bon jan que sigui l’oriol, el context de crisi hauria de fer primar una candidatura anticapitalista, com Esquerra Anticapitalista, que es presenta en coalició amb l’NPA francès.

  6. Adam,
    Jo crec que la CUP s’hauria de presentar a les eleccions europees i donar aixopluc a l’esquerra abertzale que no pot presentar-se enlloc.

    Herri Batasuna va venir a buscar vots a Catalunya fa molts anys quan la nostra esquerra independentista revolucionària era extraparlamentària. Els vam ajudar amb els nostres vots, que aconseguissin un escó a Europa.
    Ara cal tornar a ajudar-los i de la mateixa manera que al seu dia EHAK els va oferir el seu partit a Ajuria Enea, les CUP haurien d’oferir-se a l’esquerra abertzale per donar-li veu i vot a Europa. A més, un escó a Europa per a les CUP seria magnífic per consolidar l’espai independentista d’esquerres als Països Catalans.

    Rumia-t’ho. Aprofitem l’ocasió! Dius que no hi ha temps però estic segur que des d’Euskalherria ens donaran un cop de mà.

    Si no és així, ja m’encarregaré jo de crear un nou partit.

    Salutacions

  7. Adam, primer de tot, no et deixis censurar per ningú, una cosa és que tu siguis portaveu de la CUP i una altra que no puguis opinar. Qualsevol portaveu de partis o entitats en els seus blogs diuen el que pensen personalment.
    Estic d’acord amb la reflexió i vull dir més, si nó podem, o potser millor dit, Endavant no vol que la CUP és presenti a eleccions supremunicipals, els militants i els votants de la CUP ens tenim que resignar a l’abstenció? No, aquest com em nego, vull participar de forma activa votant i explicant el nostre discurs, si aquests d’Endavant no em deixen poder explicar el nostre discurs, hauré de votar pel més proper, encara que entengui que no és la nostre estratègia, però ara si tenim que defensar-nos davant la crisi, si tenim que donar un pas més com a país i no podem dir la nostra, millor donar suport el menys dolent.
    Estem repetint les mateixes errades de l’EI de fa uns anys, o madurem o tornarà haver-hi una altra entrada masiva de militants de l’EI a ERC. Estic d’acord amb un altre comentari fet, prou de ser més okupes que els okupes, prou de pensar en el nostre melic, pensem en la nostra societat, lluitem per la nostra gent, avancem com a país de forma responsable. Això és el que ha de fer la CUP.

  8. Molt bé Adam, has dit el que pensa molta de la nostra militància i simpatitzans que no s’atreveixen a dir, però que a l’hora de la veritat si nó es presenta la CUP, acavem votant ERC.

    Adam tu ja portes anys militant, no et deixis que et censuri ningú, no permetis que et demanin cap dimisió, precisament és el que voldrien molts d’ells per portar-nos a la marginació.

    Si fas cas d’aquesta gent que voldria la teva dimissió ens decepcionaries a molts, jo i potser més plegariem.

    Com deia un altre comentari, jo no vull ser més ocupa que els ocupes, jo vull avançar políticament per veure el meu país lliure.

  9. Molt bé Adam, ja ens has fet sortir com a portada de l’e-noticies, has forçat que surti una nota d’aclariment a la web de la CUP nacional. La notícia s’ha escampat com una taca d’oli per tots els sectors de l’EI i de l’independentisme en general.

    Mentre els nostres militants s’estiren els cabells som la riota de moviments socials i alternatius i de la pròpia ERC, a la que dones suport (ai no, només a “l’Oriol”) que es freguen les mans veient com ens tirem els caps pel cap.

    I no és la primera Adam, no és la primera. Sembla que els tocs d’atenció que se’t fan no serveixen per res.

    I a tot això se li suma que com has dit la CUP encara no ha decidit com participarà en aquestes eleccions si demanant el vot en blanc, nul per una altre candidatura… Què faràs llavors com a portaveu de la CUP? Faràs l’hipòcrita perquè hauràs de defensar una cosa amb la que ja has dit publicament que no hi creus.

    Vaja Adam et demano que si et queda una mica de seny retiris aquest article i facis una rectificació personal com a mesures immediates. A mig termini hauries de fer una reflexió sobre que implica la teva feina i fer una reflexió sobre si segueixes sent una persona de consens per treballar pel projecte nacional de la CUP o si més val que et quedis a Manresa, si no ho fas tu, ho farem els altres.

    Una abraçada.

  10. No tinc molt a dir, però supose que almenys unes paraules si.

    Hauries de meditar quina és la teua ideologia, perquè ERC no defensa el projecte d’unitat popular del moviment al que perteneixes, i no cal que diga el dolor que ha causat a l’EI i als seus militants i també el que ha causat als pares de l’ei (TLL i els seus voltants). Ni tampoc cal que diga que passà amb els patriotes catalans que decidiren arrimar-se a ERC, acavaren tots integrats en aquesta organització de traidors.

     ERC no defensa la independència, només la planteja i quan els amos els reneguen no fan res més que callar. Molt desafortunat aquest post del blog, NOMÉS FAS QUE DECANTAR A LA GENT PEL VOT ÚTIL INDEPNDENTISTA, que ni més ni menys, és ERC. Preferisc que governe ERC a que ho fasa un espanyol, però això no cambia que demane que voten per ells, cony, així no cal que votem a les CUP mai, votem a ERC per tindre més representació independentista i punt, és això el que pensarà la majoría de la gent.  Però bé, és la teua opinió.

    salus!

  11. Hola, fugint del debat de si aquest és el mitjà òptim per generar debats(suposo que ho fas per això) i de si tu com a portaveu nacional de la CUP pots opinar sobre temes que poden generar debats ,com bé tu saps, força moguts i controvertits; jo vull que ara per ara miris les conseqüències que això ja està tenint arreu, conseqüències evidentment negatives pel debat que tota l’esquerra independentista haurem de tenir sobre que fem amb les europees. Portada a e-notícies, aclariment a la web de la CUP, post al racó amb 1300 lectures…

    Adam m’agradaria que entenguessis que això pot confondre a molta gent, perquè això és el que TU vols fer amb el posicionament de la CUP, i tothom ho està interpretant com el que TOTS volem fer amb el posicionament de la CUP. I tu em podràs dir que qualsevol pot donar aquesta opinió com has fet tu, i jo et dic sí, però tu ets un portaveu que ens representes a tots i totes.

    Per altra banda no vec perquè l’Oriol Junqueras professor de l’UAB i per tant coneixedor de com està la situació a les universitats, per això sap com s’està duent a terme el procés privatitzador d’aquestes; és una persona que mai ha donat el seu suport a les assemblees d’estudiants, als expedientats, als expulsats o fins i tot ha parlat malament del mètode assembleari. Només cal que vagis al seu blog, llegeixis les seves opinions i vegis com aquesta persona no té com a objectiu crear un contrapoder que porti a les classes populars de la societat catalana cap a una societat sense classes.

    I no anem més lluny, tu coneixes bé com funciona ERC, i saps perfectament que per molt independentista que sigui l’Oriol Junqueras, les seves tesis a nivell social desvariegen i molt de les de la CUP i que per molt que ell tingui molt clar l’alliberament nacional dels Països Catalans acabarà sucumbint davant l’organització vertical que controlen els Puigcercós, Ridaos i companyia…

    Realment estic molt sorprès per aquest article, i perquè no dir-te que molt decepcionat i desencantat amb tu políticament.

  12. Aviam, aquesta entrada l’únic que pretenia era fer una aportació personal, repeteixo, personal, al debat sobre quina ha de ser la posició de la CUP davant les eleccions europees del Juny. Malauradament, llegeixo més comentaris sobre la idoneïtat de la meva condició de portaveu, que sobre el tema proposat. Un cop més, ens mirem més el melic que la societat que ens envolta.
    Dit això si que he d’admetre que no he valorat prou la repercussió que podia tenir l’escrit. Digueu-me ingenu, però em pensava que tot s’acabaria en aquest mateix bloc i en cap cas m’esperava que se’n fessin ressò altres mitjans de comunicació.
    Podria dir que la continuïtat de la meva tasca com a portaveu de la CUP està a disposició dels òrgans corresponents -el SN i el CP-, però seria una afirmació gratuïta, perquè sempre hi han estat. De fet, hem canviat de portaveus en diverses ocasions i ho tornarem a fer sempre que ho considerem oportú. I jo, evidentment, acceptaré la decisió que en cada moment es prengui.
    Per acabar voldria fer una crida a la calma. La CUP i l’Esquerra independentista avançarem, no a partir de la uniformitat ideològica, sinó de  la nostra capacitat de gestionar el debat i arribar a acords per tirar-los endavant.
    En aquest sentit, ningú hauria de tenir por d’exposar punts de vista i fer propostes.
    Merci a tot-hom per les aportacions.
  13. Adam, aquest aclariment és clarament insuficient i encara no assumeixes la trascendència negativa que ha tingut el teu article.

    Adam: PRESENTA LA DIMISSIÓ!

  14. Més enllà dels aclariments que entenc però en cap cas comparteixo, accepto ni respecto sembla que no has entés la repercussió del teu post i no penses pendre mesures al respecte.

    El que has fet és greu per dos motius: en primer perquè no va en el mateix sentit que els postulats de la CUP ni els de l’EI i en segon lloc perquè la repercussió que està tenint és gran i ens fa mal.

    Naturalment que el teu càrrec està a disposició del CP, però no es tracta d’això Adam, es tracta que independenment de si es demana la teva dimissió o no el que has fet és d’una irresponsabilitat gran i hauries de pendre mesures ja per tu mateix.

    Finalment i ja que et queixes que ningú et respon al teu post més enllà de la teva condició de portaveu estaria bé que responguessis a les argumentacions polítiques com la del company valencià. També estaria bé que responguesis que faràs quan la CUP decideixi que farà, que votar a ERC segur que no.

  15. Primer de tot no estic d’acord amb la teva opinió. Però trobo intoxicador i ignorant que se’t jutgi com a portaveu i no com a Adam Majó, ets lliure d’opinar el que vulguis al marge de la CUP, i sembla que la gent això no ho entèn. Siguies ferm en les teves idees sempre, i opina lliurement, com has fet ara o com faràs sempre, moltes de les coses que dius no m’agraden gens, però hi ha d’haver pluralitat, no? 😉 Cal generar debat, i tu ho fas constantment. No sóc de la CUP i no vull jutjar-te, això correspon als militants d’aquesta mateixa, només demano respecte per l’Adam, que únicament ha opinat lliurement al seu bloc personal, i en cap moment ha parlat en nom de la CUP, seria molt gros i molt irresponsable que ho hagués fet, però no és el cas així que no cal posar més aigua al got.

    Endavant.

  16. Si, d’acord, ja se’n parlarà dins les estructures internes de la CUP.

    Però crec Adam que hauries de presentar la teva demissió.

    Crec això perquè el postulat públic que has fet:

    – ha sigut una torpesa sent portaveu de la cup.

    – ha tingut ja trasdendència pública.

    – Demana el vot per ERC, un rival que s’intenta projectar sobre l’espai polític de l’independentisme d’esquerres.

    – Dones a entendre una supremacia de la qüestió nacional en detriment dels posicionaments de classe i, per extenció, d’un projecte de front patriòtic front la unitat popular, front la construcció del “socialisme català del segle XXI” que es va aprovar en el marc estratègic en l’anterior Assemblea Nacional. Contra la estratègia de la CUP i del conjunt de la Unitat Popular en la seva construcció d’un contrapoder, d’una alternativa econòmica i social per a la nostra nació.

    Per tot aquests fets, incompatibles amb el càrrec que suposa ser portaveu nacional de la CUP crec que ja parlin per si sols i no haver d’esperar a cap consell polític, com perquè presentis la teva immediata dimissió.

    Sí, és una pua que per un article passi tot això, però ha passat, són coses de la política, i amb un sol article has perdut la confiança de molta gent i evocat a la confunsió a molta altra, i tot això amb una sola víctima: la CUP.

    Dimissió ja.
     

  17. Adam,
    Jo crec que la CUP s’hauria de presentar a les eleccions europees i donar aixopluc a l’esquerra abertzale que no pot presentar-se enlloc.

    Herri Batasuna va venir a buscar vots a Catalunya fa molts anys quan la nostra esquerra independentista revolucionària era extraparlamentària. Els vam ajudar amb els nostres vots, que aconseguissin un escó a Europa.
    Ara cal tornar a ajudar-los i de la mateixa manera que al seu dia EHAK els va oferir el seu partit a Ajuria Enea, les CUP haurien d’oferir-se a l’esquerra abertzale per donar-li veu i vot a Europa. A més, un escó a Europa per a les CUP seria magnífic per consolidar l’espai independentista d’esquerres als Països Catalans.

    Rumia-t’ho. Aprofitem l’ocasió! Dius que no hi ha temps però estic segur que des d’Euskalherria ens donaran un cop de mà.

    Si no és així, ja m’encarregaré jo de crear un nou partit.

    Salutacions

  18. malgrat no compartir la teva proposta, Adam, t’haig de dir que he flipat amb alguns comentaris… si vols que et digui la veritat, crec que la majoria són de gent que no militen a la CUP… si m’apures et diré que crec que no són ni independentistes alguns… quines ganes ens tenen a la CUP!
    pels que sí són de l’EI i continuen criticant: tingueu visió de moviment i no aneu a destrossar projectes! la crítica ha de ser interna, pels canals formals, mai pels blocs. si no us agrada la proposta, aneu a un Consell Polític de la CUP i expresseu la vostra opinió!
    malgrat tot, em reitero que no considero la proposta una bona idea, doncs donar el vot a l’Oriol no ens ajuda com a moviment. salut i canya !

  19. Hola Adam,

    Em sap molt greu el que et diré però m’has decepcionat profundament quan he llegit aquest article. Tot i que també soc regidor de la CUP com tu no ens coneixem en persona però ja no és la primera cagada que fas i em sap molt greu però crec no has sapigut actuar de forma correcta.

    Està clar que tothom té llibertat d’opinió però hem de saber que un bloc és públic i pot ser utilitzat pels nostres enemics (alguns mitjans de comunicació) per fer notícies sucoses de la CUP. Tampoc comparteixo en absolut el que dius i crec que molta gent de l’esquerra independentista en general tampoc. En tot cas aquestes opinions les hauries de canalitzar pels canals interns de l’organització. Jo com a regidor de la CUP també faig articles basats en la meva opinió personal però en temes en els quals pot haver-hi debat dins de la CUP intento donar la visió de l’organització perquè no crec que sigui just aprofitar-me de la meva “popularitat” com a regidor per esbombar els meus arguments.

    Sincerament crec que has de deixar de ser portaveu nacional de la CUP. Quan esculls voluntariament ser portaveu ja sabies que no pots fent aquest tipus d’articles. Pel bé de la CUP crec que has de dimitir i amb això no s’acaba el món. Simplement reconèixer els errors és de savis i l’error no és pensar el que penses (ja que cadascú és lliure de pensar el que vulgui) sinó que com a portaveu no pots actuar d’aquesta manera.

    Salut!

    Àlex Maymó López

  20. Ànims Adam, ara has pogut comprovar com són aquests d’Endavant, una secta, que només miren el seu melic lluny de debats que poden interesar a l’EI i al conjunt de la societat catalana. No ho dubtis, tots aquests que demanen la teva dimissió són gent d’Endavant que volen controlar el moviment, quan no és controlen a ells mateixos.
    Els debats sempre són rics i a ningú hauria de fer por i menys si és diuen marxistes, ha quedat prou clar que és un comentari personal al igual que fan molts altres portaveus, per tant res de dimissió, feina, feina i feina que és el que tu fas.
    Ara diuen que ha sortit a la premsa, que hi han 1000 comentaris a la xarxa i que això té la seva importància, fa uns dies deien que els comentaris a la xarxa perque la CUP anés a les autonòmiques no tenien importància.
    Son gent sectària, pre-polítics, infantils, només pensen en cases ocupades, festes, canya de franc i en infiltrats, aquests no volen la llibertat del seu país, aquests volen ser els més purs dels purs i així no se’n va enlloc.
    Molta vasquitis tenen, encara que quan han d’aplicar tacticismes com els bascos fan, s’acollonen. No saben més, amb aquests la destrucció del moviment està servit.

    Una abraçada i molts ànims, ves en compte encara et diran que ets policia, mare meva quina gent.

  21. Ànims Adam, totes aquestes crítiques són normals en una situació com aquesta entre els milers de persones que s’han assebentat d’això és normal que algunes persones s’ho hagin pres malament, de fet jo també m’he decepcionat molt al llegir l’article.
    No crec,com apunten els que fan una defensa afèrrima del teu article i de la ideoniditat per escriure això sent el portaveu, que les crítiques que et fan siguin un atac contra tu ni contra la teva feina, que jo t’asseguro que puc donar fe que és en moltíssimes ocasions molt i molt bona i ben feta. Simplement ens preocupem per l’Esquerra independentista, perquè aquest debat en cercles interns és molt interessant i necessàri, però fet d’aquesta manera com saps que generen aquests debats(veure Front Patriòtic I i II) és molt perjudicial ja per les nostres formes de funcionar; ja que aquest debat tingut en assemblea seria 10.000 vegades més ric.

    Només això, jo no et demano que dimiteixis, crec que com que de confiança amb tu no me’n falta, faràs el millor per l’esquerra independentista i pel seu futur, però això si,espero que com amb tot en aquesta vida amb  això aprenguis quelcom que l’única cosa que farà serà fer-nos més forts i astuts per aconseguir la independència i el socialisme als Països Catalans.

  22. D’enrtrada agrair a l’Àlex Maymó que hagi signat el comentari amb noms i cognoms, entenc que és el mínim que es pot fer quan es demana la dimissió d’algú.
    En aquest sentit repetir el que deia abans, que no prendré una decisió així en calent i per internet, sinó que m’esperaré a discutir-ho amb la meva assemblea local, que és qui em van proposar, a la propera reunió del SN i al Consell Polític. Al que si que em puc comprometre, ho trobo raonable, és a no exercir, de portaveu nacional, fins al28 de març que és, si no vaig equivocat, la data del proper CP.
    I anant al tema de fons, que és el que m’interessa. A partir del proper 7 de juny, al Parlament europeu, a més d’en Vidal-Quadras i la gent del PP, hi haurà un o dos representants del partit aquest de la Rosa Diez, la UPD. Entre uns i altres constituiran un  Lobby de pressió que es dedicarà a difondre, entre polítics i periodistes, la idea que els independentistes catalans som uns fatxes, que l’immersió lingüística és el mateix que feia Franco i que a Catalunya els castellanoparlants estan sotmesos a una mena d’Apartheid insuportable. A mi, ho sento, però això em preocupa, i molt, més tenint en compte que lamentablement a Europa hi ha molta gent disposada a creure’s aquest discurs. Com que la CUP no es presenta (O sí?) i a Batasuna no els deixen, l’únic que pot anar a Brussel.les a treballar per contrarestar aquest grup de pressió és , entenc jo, l’Oriol.
    Aquesta és la reflexió que faig. No em sembla ni tan extranya, ni tan escandalosa. De fet, és la mateixa que es feran milers de simpatitzants i militants de la CUP d’aquí a tres mesos. Perquè molesta tant que es faci per escrit i a cara descoberta?
  23. El portaveu de les CUP no pot demanar el vot per una altra força política al marge del que es decideixi, això és ja escandalós, el secretariat actual a part de ser políticament incapaç, ha perdut completament el rumb i està duent el projecte a la ruïna més abosluta de manera antidemocràtica i d’esquena a la base.

    O dimiteix el sr. Majó i s’aturen aquestes actituds o la divisió cada vegada serà més propera.

    Sou uns impresentables i uns tramposos

  24. No sóc militant de la CUP ni d’Esquerra, sóc simplement independentista i no hi ha res que m’alegri més que quan sento algú com l’Adam Majó dient el que pensa, evidentment després m’entristeixo quan veig com aquells que tant pregonen ser diferents actuen exactament igual o pitjor que la resta de partits polítics.

    Hi ha moltissima gent que pensa com l’Adam Majó i encara n’hi ha més a qui l’avorreixen que les estructures de partit i aquesta espècie de sectarisme dels polítics i militants de partits. Si la CUP fós un partit diferent actuaria diferent que la resta de partits. Treballar per l’independentisme és treballar per l’independentisme i no només per un partit. El dia que un partit polític tingui el que es necessita per fer el que ha demanat l’Adam Majó voldrà dir que l’independentisme realment avança.

    Necessitem més gent com l’Adam i l’Oriol. Felicitats i sort a tots dos.

  25. Què busques? que quan fagis el salt a ERC, estiguis ben vist pq et donin una bona poltrona???? hauries de dimitir del teu càrrec a la CUP.

    Em recordes tant a tots els puritans que van fer el salt a ERC a la decada dels 90….

    Vergonya i llàstima!!!

  26. Moltes felicitats Adam, per fi una persona que posa els interessos del país per sobre dels interessos de partit. Maymó i companyia parleu igual que el dirigents d’ERC amb els crítics seus.

  27. Primer de tot, dir que sóc militant d’Endavant i parlaré en nom meu i de ningú més. Un cop feta aquesta declaració i així permetre que tothom que vulgui llenci la merda que vulgui sobre el que vaig a dir, intentaré fer una refutació argumental de l’escrit del company i dels companys que fan, des del meu punt de vista, un mal anàlisi politic que no permet enfocar gaire bé què significa que “pretenem ser diferents”.

    Ser diferents no significa ser els més nacionalistes de tots i, per tant, intentar resoldre tot un seguit de problemes principatins i de la seva política autonomista. Ser diferents no significa ser els més independentistes en clau típica i tòpica de defensar la nostra llengua, els nostres estimats germans catalanistes i les institucions que se suposa que són nostres (dels catalans). Ser diferents suposa fer un canvi de xip i entendre que sí, som catalans, però que no seguirem el joc que ha distorsionat el sentiment d’identitat amb la necessitat de defensar tot allò i tots aquells que defensen la catalunya sobirana dins l’entramat burocràtic, estratègic i competitiu de l’estatus quo imperant.
    Ser diferents significa deixar ja d’un cop de jugar a la puta i la ramoneta amb estructures polítiques, socials i econòmiques que degut a la seva falta d’independència del sistema econòmic, polític i social actual no ens permetrà mai ser diferents.
    Ser diferents significa entendre que no podem jugar al joc d’aquells dels quals ens volem diferenciar i que, per tant, no podem jugar al nacionalisme catalanista si no fem avançar a la vegada el socialisme (o com li vulgueu dir) que permeti que el nostre sistema relacional, entre nosaltres mateixos i amb la resta de gent ens aporti la diferenciació.

    Ser diferents significa aprendre dels errors del passat i entendre que hem de deixar de fer la política que la pressió dels errors dels altres fa que creiem importants. Cadascú que intenti resoldre els seus errors i no són nostres els errors del provincianisme, dels poruguisme i dels interessos econòmics dels catalans.

    Deixem d’intentar resoldre els errors de la política regional catalana i intentem resoldre els problemes de les relacions personals que comporta el sistema capitalista actual i que fa que el problema dels catalans no s’acabi de resoldre. Intentem crear un nou marc econòmic, relacional i institucional diferent. Això serà el que ens farà diferents senyor Adam. Tota la resta de debats sobre l’estrategia a seguir dins l’entramat polític actual només ens farà cada cop més iguals, sense voler-ho expressament, a aquells dels quals volem diferenciar-nos

    Jo no ser què és el que es busca demanant el vot per algú que, personalment, em cau molt bé, però que és de suposar que si estar en unes llistes deu ser per què deu acatar les directrius de l’estructura política de la llista.
    Jo no ser què és el que es busca anant a les eleccions europees o autonòmiques quan ser diferents no vol dir buscar ràpidament cotes de poder per a aportar idees continuïstes o mal enfocades, sinó implementar una estructura política, econòmica, social i relacional diferent que ens permeti no notar la pressió que tenen tota la resta com a conseqüència de la immersió dins la visió de l’estatus quo, i que ha portat els Països Catalans a on estan: el sistema capitalista, el sistema democràtic liberal i el moure’s per interessos corporatius.

    Ser diferents no es dir que som diferents, ser diferents és tenir unes bases ideològiques diferents que facin que la nostra forma d’actuar sigui diferent i, fins que això no sigui així, crec que serà del tot contraproduent intentar resoldre els problemes creats per altres en base a les estructures estratègiques dels altres. Ser diferent és pensar diferent, no parlar diferent i fer accions de nens bons.

    Ser diferents és mirar els problemes des del nostre punt de vista i no seguir mirant-los des de l’enfocament que fan els altres.

  28. S’ha de reconèixer que has tingut nassos Adam. Perquè lamentablement l’EI és hostatge d’un sectarisme que no el beneficia en res. Ja ens passava a l’època de l’MDT. Jo crec que has fet un pas agosarat i valent. I seguint el teu consell, jo també votaré en Junqueras. Crec que no hi ha més alternativa.

  29. Nota d’aclriment sobre una notícia apareguda a l’e-notícies:

    Davant les informacions aparegudes sobre el suport d’un dels portaveus
    de la CUP a la llista electoral d’ERC per les eleccions europees, la
    CUP vol fer els següents aclariments:
    La nostra organització no ha debatut encara quin posicionament tindrà
    davant de les properes eleccions europees. Tanmateix, el suport a una
    llista aliena a la CUP no està dins les possibilitats contemplades. Les
    afirmacions sobre el suport de la CUP a l’Oriol Junqueras han estat
    fetes a títol estrictament individual per la persona titular del
    bloc on s’han publicat. En cap cas representen una opinió de la CUP. La
    CUP continuarà la lluita per la independència dels Països Catalans sent
    plenament conscients que en el nostre camí no hi ha dreceres.

  30. Adam,
    sincerament penso que l’encertes. Però la pregunta és si l’independentisme, el nostre, és prou adult. Jo crec que vivim immersos en una permanent adolescència des de fa 25 anys. I això, per als que ja fa 20 anys que ens afaitem, cansa i cansa molt.
    La força de l’independetisme passa per sumar i no pas per batalles estèrils sobre qui és més pur que qui. I encara menys quan vivim contaminats per l’absurd d’aqueLls que perden les energies en discursos revolucionaris que no ens porten més enllà de la marginalitat
     

  31. Company Sergi, aquí és a on hem d’anar a parar. Jo no denigro a ningú, em sembla, però sí intento identificar una mica més el que tu planteges: què vol dir ser independentista.
    Si vol dir ser igual que la resta i tenir un estat propi, doncs perfecte, però jo no lluito únicament per això. I com que no lluito només per això i entenc que les CUP tampoc, doncs m’hi oposo fermament.
    I si només vol dir això ser independentista, doncs és molt identificable a les guerres per la independència dels EUA, d’Espanya…i, per altra, potser només cal que enfortim els sectors crítics d’ERC i deixem d’intentar fer un altre partit polític que busqui el mateix: la creació d’un estat propi seguint el mateix sistema econòmic i social actuals.
    Per què crear divisions dins l’independentisme reformista (entès com a socialdemòcrata, o sigui, no té cap connotació negativa, sinó definitòria i diferenciadora d’un altre tipus) no crec que ajudi gaire ni al mateix independentisme reformista, ni a l’independentisme ideològicament marxista que jo defenso.
    L’únic que pot suposar és posar un tap a aquest últim per a que segueixi sense poder progressar i, per això, hem d’intentar concretar què és el que busquem.

  32. Bon dia Adam,

    amb tots els respectes, però has actuat una mica com un passarell. Amb l’edat que tens i la militància que duus a l’esquena no podies preveure que essent portaveu de la CUP, formular una opinió com aquesta al teu blog no aixecaries aquest rebombori? Per això crec que has comès un error, un error formal al exposar aquest tema aquí. Com diu l’Àlex Maymó i algun altre comentari, hauries d’haver previst la combinació del teu càrrec amb el lliure albir d’un blog personal.

    En canvi el tema de fons no crec que sigui tan greu. Proposar el vot per l’Oriol Junqueras entra dins el terreny d’allò opinable, però potser la recomanació d’un vot no fóra millor expressar-la de forma unitària des del conjunt de l’EI? No seria millor que arribés una recomanació conjunta, una sola veu que oferís la reflexió?
    Crec que no beneficia gaire al conjunt del moviment que es produeixin situacions com aquestes, d’una banda pel que crec que és un error de càlcul teu i per l’altra, de la visceralitat d’algunes respostes i posicionaments (de vegades massa doctrinaris, de vegades massa sectaris) que sovintegen en l’EI.

    I ja que el post el fas per recomanar en Junqueras, jo, personalment, prefereixo ara per ara, la CORI (mentre no hi hagi la CUP o qualsevol altra opció rupturista amb cara i ulls).

    Salut!

    Roger Prims 

  33. Exposaré algunes conclusions que extrec de la polèmica en qüestió i, per part meva, mato el tema aquí.

    1. Soc un passarell. Ja ho diu en Roger i segurament té raó. Mai m’hagués pensat que aquesta entrada tingués la repercussió que ha tingut -gairebé 1000 visites!-.I sí, segurament és cert que no soc la persona més indicada per fer de portaveu.

    2. Ens ofeguem en un vas d’aigua.
    No pot ser que una notícia en un mitjà de les característiques del e-notícies provoqui l’enrenou que ha provocat. Hem de ser capaços de desdramatitzar els debats i mantenir el cap, i el cor, una mica més freds.

    3. Pluralitat. Constato el que ja em temia, que hi ha gent a l’entorn de la CUP que fa uns plantejaments força diferents que els meus. Per mi això no hauria de ser un problema, perquè entenc que la Unitat popular és plural per definició. Espero que tampoc ho sigui pels demés.

    Una abraçada a tot-hom

  34. Tots els qui el critiquen per expressar-se aquí en el seu blog, no se n’estan de contestar-li aquí mateix també, amb arguments que si de debò creguessin, exposarien en reunions de les organitzacions a les quals pertanyen, i no públicament, si realment fossin conseqüents amb el que exposen. L’extrema esquerra ‘independentista’ és aficionada a l’autoengany i a la manipulació barroera dels militants sincers des de fa més de 25 anys.EIR representa una rèmora per a l’independentisme.
  35. Jo proposaria que ens deixessim de dirimir si un portaveu de la CUP pot o no expressar aquestes opinions. En tot cas, dirimir això és obligació i competència exclusiva dels òrgans de la CUP.

    En canvi, jo sí que centraria el debat en el fons de l’article que ha publicat l’Adam. Perquè, siguem sincers, el que ha expressat l’Adam ho pensa molta part de l’entorn de la CUP. Això no vol dir que sigui encertat o no, sinó que és un fet.

    Crec que en el fons de tot plegat hi ha dues qüestions que provoquen dubtes i contradiccions a la gent de la CUP: l’electoralisme i el posicionament entorn això que s’ha vingut a anomenar sobiranisme cívic.

    Pel que fa a l’electoralisme, crec que hi ha una via intermitja entre pensar que en el fons si no ets present a les eleccions no ets ningú i pensar que les institucions són un enemic on no cal ni participar-hi. Jo entenc que el joc electoral és un instrument més, i que serveix de ben poc sense la mobilització social. Però això serveix tant per evitar caure en l’electoralisme com per saber utilitzar de forma valenta aquest instrument. Per mi el debat està en saber quins elements de mobilització social, xarxa organitzada i cojuntura política hem de calibrar per fer cadascun dels moviments entorn les eleccions.

    Pel que fa al sobiranisme cívic, jo hi desconfio profundament. Els motius: apareix i desapareix segons els interessos de dos partits (CiU i ERC) i és un model organitzatiu per ara molt individualista i inestable, just el contrari del que crec que es necessitaria i del que hem practicat amb penes i treball a l’esquerra independentista. Ara bé, d’aquí a dir que els qui participen en aquests moviments són poc menys que uns agents de l’ocupant hi ha un món i més. Crec que cal ser conscients que actualment el sobiranisme cívic i certa política d’aparador és allò dominant entre bona part de la nostra base social. Hem de ser conscients que els nostres plantejaments de fons estan en minoria socialment. I per extendre’ls no crec que la millor manera sigui l’insult o l’altivesa contra aquests moviments. Jo crec que cal participar puntualment en aquelles iniciatives amb més potencial rupturista i abstenir-nos de qualsevol participació en iniciatives que responen més al joc polític. Però cal ser conscients que una de les potes sobre les que s’ha de sustentar l’esquerra independentista és bona part de la base social que participa d’aquestes mobilitzacions sobiranistes.

    Tampoc cal entrar en un debat sobre si pesa més l’ànima independentista o l’ànima revolucionària. Aquest és un fals debat i ens hi podem empantanegar molt fort. Per nosaltres ha de ser indestriable una cosa de l’altra, no perquè hi creguem per igual, sinó perquè una cosa va lligada amb l’altra. L’opressió nacional té una clara connotació de classe. Els lligams amb Espanya els mantenen les classes dominants tradicionals de la burgesia catalana (quin paper juga, sinó, en Duran i Lleida?) i les classes emergents vinculades a la maquinària estatal (PSC). Per tant, la independència és una qüestió també de lluita de classes, no pas perquè així ens agrada que sigui, sinó perquè per la manera com veiem el món (i que per tant considerem la correcta) és així i punt. I qui digui que vincular independència amb canvi de paradigma social és una fantasia, que digui quants països europeus han accedit a la independència a través d’un canvi de paradigma social i quants hi han accedit a través d’un model exclusivament nacionalista-cultural.

    Aquests són els debats dels quals en traurem alguna cosa de bo. I sisplau, deixem d’insultar l’Adam, Endavant i l’MDT. Que aquí hi ha gent que critica molt les dues organitzacions estratègiques, però tothom corre a llegir què diuen en les seves publicacions per a tenir elements de discurs davant la incertesa del futur.

  36. Adam,
    Sincerament, crec que t’has equivocat -o no!- donada la teva condició de portaveu nacional de les CUP, sobretot tenint en compte la repercussió que això pot arribar a tenir i com pot condicionar el procés de les CUP internament i externament.
    Crec, d’altra banda, que al teu blog i en la teva condició de persona, pots dir allò que et sembli, només faltaria. I que per això ningú hauria de voler-te penjar.
    A mi em preocupa més la sensació que anem caient en una dinàmica tan mancada d’arrel i projecte propi que fa que tot sigui el mal menor, que la política institucional ens fa veure santcristòfolnano i que tot val. No és creïble que algú com tu no s’adoni de la repercussió que això pot tenir ni que votar l’Oriol Junqueras és votar la política d’ERC, i no a l’Oriol J. Per tant, és obvi que per a la CUP aquesta no és la millor opció, encara que pugui venir donada per un intent d’obrir ventalls.
    Em preocupa i força pensar que aquesta postura, en el teu cas, és només la punta de l’iceberg -i potser per lliure-, i que a la CUP hi ha un sector que, potser amb més paciència i menys transparència, està pensant en una via d’aquest tipus per aproximar-se una mica més al poder institucional. És curiós que tot just acabada una assemblea general on es parla de començar la política nacional, l’únic debat trascendent sigui veure com es fa per anar a les eleccions espanyoles a comunitats autònomes i encara amb plantejament principatí.
    La CUP ha de créixer i fer el seu camí, sense estranyes aliances ni dreceres incertes. El suport a l’Oriol Junqueras, el suport a mobilitzacions contra la retallada de l’estatut principatí són camins sense sortida nacional. I el que necessitem són precisament projectes nacionals.

  37. Hores d’ara, després d’haver llegit en diagonal els vuitanta i pico comentaris a aquest apunt de l’Adam, no tinc gens clar si fa més mal a la CUP l’entrada de l’Adam o la disgregació, rancúnia i odi que es deprén de llegir tots els comentaris que penjen.

    Tinc molt clar i vaig tenir molt clar el dissabte al vespre quan vaig llegir per primer cop aquest apunt, abans que es fés públic en els mitjans, que la proposta de l’Adam, tenint en compte que la CUP no es presentés, de recolzar l’Oriol als comicis europeus només podia tenir una lectura positiva portes enfora. La CUP es mostrava al país de manera oberta, desinteressada, prioritzant el país a qualsevol formació, gens sectària,… de passada descol·locava ERC tot recordant que l’Oriol possiblement ha assistit a més actes organitzats per l’EI que per ERC.

    Jo no sé qui ha opinat aquí essent d’Endavant, d’endarrera, de la CUP o de la Cap, però està clar que exigir responsabilitats a l’Adam signant amb pseudònims, anònims i toponímics no ajuda gens a la responsabilitat que tant reclameu. Excepte l’Aleix que ha demanat la dimissió de l’Adam signant amb el nom complert, tot lo demés es ferralla, brutícia.

    Mal a la CUP l’escrit de l’Adam? Haha… mal a la CUP fot l’espectacle públic que estem donant ensenyant les entranyes en públic. M’agradaria saber quants dels que aquí han opinat, han fet un truc o han escrit un correu privat a l’Adam demanant-li explicacions… o donant-li suport… o exigint la seva dimisió.

    Pere Fontanals i Bosch

  38. Pere, aquest format argumentatiu no passa l’aprovat. Podem dir que la majoria dels que hem escrit aquí tampoc aprovem, però és que no tots volem fer una mena de sermonet del pare quan renya als fillets.
    Jo el que sí que he vist dos tipus d’escrits: els que només evidencien la parcialitat de cadascun de nosaltres (legítima) per mitjà d’argumentacions buides de contingut polític (no legítim si diem que fem política), i les que evidencien la parcialitat de cadascun per mijtà d’argumentacions amb ple contingut polític.
    I crec que les primeres són refutables, però en cap cas les segones. Ni que diguin A o diguin B.
    Si algú, en aquest cas l’Adam, ha obert la possibilitat a debatre, és molt correcte (crec personalment) fer-ho per mitjà dels arguments polítics que cadascú tingui com a seus.
    I és dels errors que s’aprèn i no pas dels encerts. I això serveix per a l’Adam, per mi i per a la CUP. I un dels problemes que tenim amb la classe política d’avui (mirall de la realitat social que tenim) en dia és que no estan disposats a reconèixer els errors i, per tant, no avancen cap enlloc.
    Cosa que sembla ser que no és el cas de l’Adam.

  39. Ieps!

    Be , Adam, ja saps que n’hem parlat i que t’he dit amb millors o pitjors paraules que no estic gens d’acord amb com s’ha desenvolupat tot plegat , crec que hi han coses que s’han de coure on toca i no en públic i menys , sabent la sensibilitats diverses del nostre moviment. Fem un debat seriós sobre el tema europees i electoral en general i llavors anem a per totes en el sentit que hagi decidit la majoria de la nostra militància.

    També t’he dit que crec que  per mí, cal que no continuis en la tasca de portanveu nacional però defensaré a capa i espasa la teva feina tan al secretariat com a la nostra vila.

    Es per això que he volgut deixar constància en el teu blog, el meu ple suport  personal a l’emboirament polític que ha comportat el teu article sobre el patriota Oriol Junqueras.

    Suport personal perque la pressió i les agressions rebudes en alguns mails i la indignació que m’han comportat , fan que arribi un punt que per damunt de la cagada política (de forma) que crec que has fet, prioritzi el respecte  a la teva persona com un incombustible patriota, un dirigent dialogant i amb una forta personalitat davant els dogmes col-lectius.

    No m’agrada parlar per l’altre gent, però estic convençut que així ho creu també la base ssocial que gràcies als teus esforços i als de molts d’altres hem aconseguit tenir a Manresa.

    Aprofito per escopir als dèspotes , maleducats i aus de rapinya que sense posar els seus noms ni cognoms i sense donar quasi argumentacions polítiques , heu aprofitat la per mí pífia de l’Adam Majó per insultar gratuitament….

    Adam, una abraçada gegant  i convidar-te a continuar remant en aquesta nau que cada cop es més grossa i forta! guanyarem!

    pep

  40. Pel que fa a mi serà el primer i últim comentari que faré:

    -En primer lloc una evidència, si allò que molesta és el debat públic
    que es fa des del propi bloc i que hi hagi pseudònims i nicks que no
    deixen entreveure qui en són els seus responsables és cosa del qui
    porta el bloc, ja que aquests tipus de debats és el que comporta. No
    entro en la idoneïtat dels comentaris, només que si es vol donar
    llibertat d’opinar en forma de comentaris després t’hi trobaràs allò
    que t’hi trobaràs. Hi ha blocs que no permeten comentaris, és clar que
    té avantatges i inconvenients, però no pots cercar el debat públic i
    després queixar-te’n.

    -En segon lloc, ara es diu que hem de debatre el post en si (el suport
    de l’Adam al candidat d’ERC a les eleccions al Parlament de la UE) i no
    pas el fet que l’Adam sigui el portanveu de la CUP. Sincerament,
    l’opinió de membres de la CUP em poden semblar més bé o més malament,
    allò que que a mi m’importa (membre de la CUP que no coneix a gairebé
    ningú dels que aquí opinen) és que la persona que en certa manera parla
    per mi i pels militants que conec faci suport a un altre partit, no
    recordo cap document dels que m’han arribat en què se’n parlès d’això.
    No sé, però opino que quan algú escull el camí de parlar pels altres hi
    ha una responsabilitat al darrera de tot plegat, i aquí sento dir que
    s’ha fallat. S’ha fallat a la responsabilitat cap als companys i en
    certa manera s’ha fallat a la confiança que se li va fer (parlo en 3a
    persona per deferència als que aquí intervenen). Sempre he sigut crític
    amb l’ús que se’n fa dels blocs de gent que està en política, on es
    barreja interessos i dessitjos personals amb la visió del col·lectiu
    representat.

    -Crec que cal centrar allò que és de l’àmbit públic de la CUP i allò
    que és de l’àmbit personal, en el cas d’un portanveu és extremadament
    delicat i la seva funció apart de generar discurs és també donar-li
    forma de manera que se’n delimintin els murs, i ho sento però
    crec que és així aquí i a la XIna Popular que diria aquell.

    -De la mateixa manera que considero que és necessària la dimissió
    immediata de l’Adam, també considero possitiu el debat generat, en el
    que a diferència d’altres hi he vist menys visceralitat que la que s’ha
    comentat en altres posts i molta menys que la que un ha hagut de veure
    durant anys anteriors. tot i que no és la situació ideal, caldrà girar-li
    la truita.

  41. Independentment que estigui d’acord o no amb la teva opinió, l’has encertada, només cla veure el número de comentaris.

    Precisament això dels blocs es això, companys, que el blocaire de torn ens expliqui que pensa, que diu, que fa.

    Si volem saber l’opinió del portaveu de la cup, ja tenim la pàgina web de la cup.

    Endavant i no pateixis pels anònims comentadors, també són coses dels blocs, 😉

  42. Ni més ni menys. No sóc el més apropiat per parlar de tàctiques i estratègies de la CUP o de les CUPs. Vaja conec el debat intern i em sembla d’allò més necessari que aquest continuï.

    Realment, en d’altres circumscàncies, demanar el vot per l’Oriol Junqueras, i a més si hagués estat per les CUP, ho entendria, no només jo , sinó la majoria social de l’independentisme d’esquerres.

    Què vull dir amb això?

    Que un independentista com l’Oriol, en cap moment, en mig d’un debat real d’allò que s’està conformant com a contrapoder al nostre poble, pot permetre’s el luxe d’obviar allò que la resta de l’independentisme combatiu està duent a terme.

    I que l’Oriol per tant sap alhora que posicionant-se amb un sector que s’autoanomena representant del sobiranisme, quan la seva praxi quotidiana no arriba ni a l’administració de l’autonomisme, fa una aposta clara per rentar la cara a aquest sector.
    Bé, és la seva aposta. Per a alguns i algunes, un pèl fraudulenta. Esperàvem més de d’ell.

    D’això a matxucar a ningú per posicionar-se personalment en una intenció de vot determinada, hi ha un bon tros.
    Que en ser portantveu de la CUP no li tocava, doncs que assumeixi que l’ha pifiada.

    D’això, als comentaris determinats que s’han donat, hi ha un bon tros.
    Potser el problema no és en els portantveus, ni en la mateixa CUP o CUPs, sinó en les forces que la i les composen i de quina manera fins ara han estat duent el i/o els debats necessaris.

    Quines són les prioritats de l’esquerra independentista, com s’ha de coformar, i com hem d’enfocar l’enfrontament amb els estats que ens oprimeixen…

    Si, és ben cert que des de la tanca tot es veu d’una altra manera. Xapò!
    També és cert que sense les diverses sensibilitats de l’independentisme combatiu, sense tenir-les en compte, en no tenir una tàctica clara d’enfrontament amb l’estat, tothom, tothom, té legitimitat per plantejar dins el front de lluita electoral i institucional allò que li pertoqui. I dir les bajenades que li suïn.

    Però per això desquallificar una trajectòria d’honestedat i de lluita revolucionària com pocs i poques li poden retreure a l’Adam, hi ha un excés de zèl sectari, o un intent de que no existeixi debat.

    Segurament m’equivoco. Però, l’EI, o es basa en el debat, o continuarem repetint dogmes del passat de perquè aquell col·lecti polític tenia més membres tenia l’hegemonia i per tant la raó.
    Doncs no, per aquí no va la revolució.

    Votant en Junqueras segurament tampoc. Però assolint sortir de l’ostracisme al que nosaltres mateixes ens condemnem, potser sí.

    No, jo no votaré a l’Oriol. no crec que ni que acabi votant. Perquè mentre madurem la nostra pròpia opció patriòtica i revolucionària, potser NOS, els gallecs, o qualsevol altra opció no-burgesa em semblarà sempre un salt endavant envers la nostra pròpia miopia. De la qual també em sento coresposable. Potser de manera equivocada o no.

    Amb tot el respecte i apreci a l’Adam i a aquelles personees que de manera constructiva i sincera volen fer avançar el Moviment d’Alliberament, sincerament crec que hi ha hagut un tall bastant fort entre aquells que han donat molt, i aquells que es creuen amb el dret de decidir qui ha donat què.

    Petons, salut i que la força ens acompanyi!

    Independència o mort!

    jordi

  43. Per què determinats debats que apareixen als anomenat blocs personals o fòrums no es plantegen i es fan als llocs corresponents, per exemple als òrgans de deliberació i decisió de què s’ha dotat la CUP, molt més democràtics amb els estatuts aprovats l’any passat?

    Crec que abans d’exposar determinades opinions i plantejaments en públic s’haurien de discutir col·lectivament sense cap mena d’apriorismes, perquè una cosa que sobra a l’EI són receptes mal cuinades i pitjor digerides.

    Per exemple, abans de parlar-ne en públic hauríem de discutir internament què farà la CUP davant les europees: abstenció, suport a una candidatura estrangera, llibertat de vot més o menys orientada, no sap no contesta, etc. És una questió de mètode: primer discutim internament i decidim; el contrari (plantejar debats on no toca i discutir-les i decidir-les després) ens portarà molts problemes i més contradiccions de les necessàries.

    Entre tots i totes ens hem de creure que formem part d’una organització política i d’un moviment polític, amb els drets i deures que això implica, com ara actuar amb el mètode que he esmentat més amunt.

    Els blocs i els fòrums poden ser una eina útil de vegades, però no han de suplantar ni anar per davant dels nostres ògans de deliberació i decisió col·lectiva.

  44. No m’interessa gens el tema dels blogs per les bajanades que t’hi trobes, i crec que és la primera vegada que m’hi adreço per fer un comentari. No me’n puc estar perquè em sembla ridícul tot el sidral que s’hi ha organitzat arrel d’aquest escrit.
    Únicament expressar el meu suport personal a l’Adam, suport que també he donat  en vàries ocasions a la cup, precisament, per comptar amb persones de trajectòria compromesa i militant.
    I dir-vos als que defenseu que el debat ha de ser intern, que el primer que hauríeu de fer és no escriure. La coherència és la principal virtut l’ésser humà.
    Ferran

    (PD. La meva opinió sobre l’escrit prefereixo expressar-la personalment a l’autor en un espai més idoni que aquest, per ex. un bar)

  45. Salut Adam!

    Em sembla molt be que pensis el que vulguis, esta clar que les Cups son molt heterogeneas i n’hi a de tots els colors.
    Estic segur, com tu ben dius, que no votarias ERC de no ser per l’Oriol. Lamentablement no conec a aquest home personalment, no he anat de copes o de tertulies amb el, tan sols l’he escoltat a la tele i pels matins a la radio, i es nefast. Aquest mati precisament, a RAC1 s’ha cagat en els imbecils incults que estem en contra del Pla Bolonya, ha dit, entre otres baillanades, que ‘Bolonya es el progres i la democracia, anar contra Bolonya es anar conrta el progres i la Democracia’ Donç si señor, si es anar contra tot allo, em cago en el progres (el del Pla Bolonya, la MAT, el AVE, los EROs, la destrució i centralització del nostre territori, no en el de la justicia social ni el de la libertat personal i popular) i en la democracia (la Parlamentaria, no Directa, la exercida en assembleas populars, com també proposan les CUPs).

    Adam, em sembla que te estas equivocan de candidat…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.