Navegar per molts mars Molts de mots en rima ixen d’unes ànimes en calma, les onades del mar aporten nova força amb sal i aigua. Contemplo una estona llarga com n’és de màgica l’amplada dels oceans amb la immensa aigua enyorada! Quan s’apropa el capvespre les sirenes canten, Les gavines els cels reomplen d’un
Avui és el dia Internacional de la poesia. Recordem alguns dels més grans amb la llengua de la terra: Ausiàs March, Rector de Vallfogona, Verdaguer, Maragall, Salvat Papasseït, Riba, Foix, Espriu, Martí i Pol, Estellés. I tants i tants altres amb totes les altres llengües del món. I uns versos amateurs personals, Estampes sitgetanes (2)
Amb el teu rostre de xiquet imposes arreu la màgia,amb talent ben present tostemps,i savoir faire en instants inoblidables. El geni omnipotent força l’esperiti – amb un crit- tot el camp és pura joia.Esclata l’estadi que és un clam, desvetllant somnis de la història. Ens recreem amb imatges ufanesassaborint el regust de glòria.Eixos gols engendren eufòries,eixes passades travessen galàxies. I tota una fita ens
Del So trencat de les onades és el nom del poemari que m’editarà properament March Editors de El Vendrell (Baix Penedès). Inclourà alguns poemes publicats en diversos reculls col·lectius ebrencs (Amb les mans obertes, Per un futur sense llàgrimes, I Mostra de poesia d’Alcanar, Lletres ebrenques), d’altres exposats aquí mateix al bloc, i uns quants de nous. He
I Aquell temps en què la verdor enlluernava la retina,ens oferia pau i sentíem l’olor de gessamí,vessaven llavors somnis d’infant, i anaven brotantarreu esperances d’adolescents amb llavis d’ànsia.Allà, restà l’ésser social que acaronava idees,sanes i s’han desprès les espurnes de la il·lusió,i hem romangut un temps llarg amb melangia.Han suspès les lletres d’amor de cors
Només ens cal un instant… un sol,per rememorar imatges de la retina. S’enlaira el vol d’una gavinalliure en el seu destí, … amb l’infinital seu abast, amb esperit aliè tostemps… a tot un món que avançamassa de pressa, i mai s’atura…davant del rellotge dels temps. Neix eixe home que enarborainquietuds nostrades, incipients anhels.I és llavors quan la música ressona arreu .Labora el pagès la terra
El proper 19 de març tindrà lloc la celebració de la II II Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar. que tindrà lloc a la Biblioteca Trinitari Fabregat. De moment, han enviat els seus poemes una quarantena de poetes intergeneracionals i d’arreu del país.S’ha obert el bloc http://alcanarpoesia.blogspot.com, on podeu trobar tota una àmplia amalgama poètica de
Ahir dissabte, al matí, Guillem va marcar el seu tercer gol com a jugador dels prebenjamins de la UE Remolins-Bítem, en el partit que l’enfrontava a la UE Jesús i Maria, els líders de la categoria, i que va acabar amb 1-2 a favor de l’equip deltaic. Durant el partit, vaig dedicar-li el següent poema, escrit des de la banqueta
Poema a Lionel Messi “A Lionel Messi, mestre de l’art de la pilota”. Senyor… ha estat una tarda plàcida!I corre i brega i assoleix allò que vol amb els peus,car el talent innat es desprén arreu i arreu. La grada esclata amb joia un diumenge de tardorassolellat, l’esport rei se’ns presenta al davantamb gols majestuosos
He volgut endegar l’any al meu diari personal on line de manera francament poètica i literària. I he tingut, per l’ocasió, el gust de traduir un dels meus poemes a diferents idiomes. Dedico aquest apunt amb estima a un xaval de l’institut Benaprès sitgetà, Gerard Llorens, de Sant Pere de Ribes (Garraf). Gerard té setze anys i
Aquest és l’sms que he enviat a molts amics i familiars per felicitar l’any nou. El mateix que us dedico a tots/es els usuaris i les usuàries d’aquest diari on line.Feliç 2011… Un nou any toca a la porta,i diviso gegantinesil·lusions. Engendro cruïllesd’amistat i estima.El gaudi de tostemps, llum arreu i abraçades eternes.Feliços rostres arreu cada
El Tribunal suprem ha volgut deliberadament atacar la peça fonamental del sistema educatiu català i, a la vegada, minimitzar una mica més l’autogovern nostrat i la cultura catalana. L’atac contra la llengua catalana ha estat brutal de nou, propi del sistema polític colonial que fa imperar Espanya des de fa tres segles a casa nostra. Poden
És el temps de trenar alegries… il·lusions,eixe temps que ens fa contentsamb anhels brillants, amb esperanceslluïdes, amb propòsits benestants…I som feliços, amb ànsies compartidesi quefers ben quotidians, si tot és caliu vora nostre. És llavors que ens arriben somriures,i l’oblit complert d’allò que no cal.I ací rau l’alegria d’amics fidels,de família amb estima plena, eixa gent que ens engalana el cor. I constatem com el temps passa,com
Un dolç somriure present tostempsal rostre…. marca un jove ferm,amb ulls brillants… cara de nen,cabell castany… llarg… modern, vestint texans diàriamenti amb l’anhel ideal d’adolescent. Manté tostemps conversa ufana,tendresa als llavis… bondat al cor,plaent amistat i confiança plena,escolta missatges de consell, trencant barreres d’edat i condició, enlairant il·lusions als quatre vents. I el blau i grana l’inspira arreu,i quatre barres li guien l’esperit,i un estel roig
I el sabor de la nit se’m despertavivent…. al so trencant de les onades,– desdeny de silencis colpidors -,per eixos carrerons estrets i blancs,d’una ciutat dormida… tolerant,amb regust a vestigis d’antany.Navegant sense rumb clar,cerco trobar el sentit a una vida! I penso… en onades de salcobrint platges verges senceres,en infants solitaris sense parla,en adolescents amb