Emigdi Subirats i Sebastià

Només ens cal un instant… un sol,
per rememorar imatges de la retina. 
S’enlaira el vol d’una gavina
lliure en el seu destí, … amb l’infinit
al seu abast,  amb esperit aliè
tostemps… a tot un món que avança
massa de pressa, i mai s’atura…
davant del rellotge dels temps.

Neix eixe home que enarbora
inquietuds nostrades, incipients anhels.
I és llavors quan la música ressona arreu .
Labora el pagès la terra eixuta,
versa el poeta ideals ben pulcres,
s’imposa la veu del professor a l’aula,
canta líriques colpidores el cantautor,
i esclata el camp amb gols que fan història.

I pren sentit  la vida en instants commovedors
– el nostre viure esdevé dolç i sa -,
les dureses viscudes i les joies mesurades
dibuixen el quefer crucial de l’existència.
Reviu un rostre que somriu
amb ànsia d’alterar l’orde mundial.
Tot es tenyeix de canvi… canvia la ment 
i fan presència milers d’estels  al cel.